• Informació
    • El projecte
    • Equip
    • Promotors
    • Institucions col·laboradores
    • Publicacions
    • Contactes
    • Enllaços
  • Trobadors
  • Poemes
  • Vidas i Razos
  • Cançoners
  • Bibliografia

id_obra Trobador Codi vidasetrazos autor2 autor3 autor4 public text_p_occita Gènere
2332 Aimeric de Belenoi 009 si s

 Base et graphie: I.


N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’uncastel qu’a nom Lesparra, neps de maestre Peire deCorbiac. Clercs fo,e fez se joglars, e trobet bonascansos e bellas e avinenz, d’una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius. E per leiestet Ione temps en aquella encontrada ; pois s’enanet en Cataloingna, et estet lai tro qu’el mori.

Et aqui son escriutas de las soas cansos

Vida
2333 Aimeric de Belenoi 009 si s

 Base et graphie: I.

N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’un castel qu’a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, e fez se joglars, e trobet bonas cansos e bellas e avinenz, d’una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius. E per lei estet Ione temps en aquella encontrada ; pois s’en anet en Cataloingna, et estet lai tro qu’el mori.

Et aqui son escriutas de las soas cansos.

Vida
2349 Guilhem de Peitieu 183 si s

 Base et graphie: I.


(1) Lo coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon e dels majors trichadors de dompnas, e bons cavalliers d’armas e larcs de dompnejar; e saup ben trobar e cantar. (2) Et anet Ionc temps per lo mon per enganar las domnas. (3) Et ac un fill, que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d’Engleterra, maire del rei Jove e d’En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.

Vida
2353 Cercamon 112 si s

Base et graphie: I.

Cercamons (1) si fo uns joglars de Gascoigna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. (2) E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons.

Vida
2369 Marcabru 293 si s

 A. — VERSION DE K

(1) Marcabruns si fo de Gascoingna, fils d’una paubra femna que ac nom Marcabruna, si com el dis en son chantar :

[293,18 Marcabruns, lo fills Na Bruna,
v. 67-72] Fo engendraz en tal luna
  Qu'el saup d'amor cum degruna,
  — Escoutatz! —
  Que anc non amet neguna,
  Ni d'autra no fo amatz.

(2) Troibaire fo dels premiers c’om se recort.
(3) De caitivetz vers e de caitivetz serventes fez, e dis mal de las femnas e d’amor.

Vida
2371 Marcabru 293 si s

B. — VERSION DE A

(1) Marcabrus si fo gitatz a la porta d’un ric home, ni anc non saup hom qui·l fo ni don. (2) E N’Aldrics del Vilar fetz lo noirir. (3) Apres estet tant ab un trobador que avia nom Cercamon qu’el comenoset a trobar. (4) Et adoncs el avia nom Panperdut; mas d’aqui enan ac nom Marcabrun. (5) Et en aqel temps non appellava hom cansson, mas tot qant hom cantava eron vers. (6) E fo mout cridatz et ausitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car el fo tant maldizens que, a la fin, lo desfeiron li castellan de Guian[a], de cui avia dich mout gran mal.

Vida
2372 Peire de Valeira 362 si s

 Base et graphie: I.

(1) Peire de Valeria si fo de Gascoingna, de la terra de N’Arnaut Guillem de Marsan. (2) Joglars fo el temps et en la sason que fo Marcabrus; e fez vers tals com hom fazia adoncs, de paubra valor, de foillas e de flors, e de cans e d’ausels. (3) Sei cantar non aguen gran valor, ni el.

Vida
2374 Uc de Mataplana 454 si s

... Aqestas novellas foron auzidas per totas aqelas encontradas, loing e pres, et avenc a saber ad un valen baron de Cataloina, qe avia nom N’Uget de Mataplana, q’era mout adreichz e bons trobaire, e mout amies de Miraval. E si·m fetz aqest sirventes qe ditz:

[454,1] D’un [sirventes m’es près talens].

Vida
2375 Albert Marques 015 si s

 Albertz marques si fo dels marques Malespina. Valenz hom fo e larcs e cortes et enseingnatz. E saub ben far coblas e sirventes e chansos.

Vida
2394 Jaufre Rudel de Blaja 262 si s

Texte de AB

(Base de graphie: B)

(1) Jaufres Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, princes de Blaia.
(2) Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortesia qu’el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d’Antiochia.
(3) E fetz de lieis mains bons vers et ab bons sons, ab paubres motz.
(4) E per voluntat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar, per anar lieis vezer.
(5) Et adoncs en la nau lo pres mont grans malautia, si que cill qui eron ab lui cuideron qe el fos mortz en la nau.
(6) Mas tant feiron que ill lo conduisseron a Tripol, en un alberc, cum per mort.
(7) E fo faich a saber a la comtessa e vene ad el, al sieu lieich e près lo entre sos bratz.
(8) Et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi, qe·ill avia la vida sostenguda tro qu’el l'ages vista; et enaissi el moric entre·ls braz de la comtessa.
(9) Et ella lo fetz honradamenz sepeillir en la maison del Temple de Tripol ; e pois, en aqel meteus dia, ela se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort
(10) E aqui son escriutas de las soas chanssos.
 

Texte de IK

(Base et graphie: I)

(1) Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia.
(2) Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha.
(3) E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz.
(4) E per voluntat de leis vezer, et se croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort.
(5) E fo fait saber a la comtessa et ella vene ad el, al son leit e pres lo antre sos bratz.
(6) E saup qu’ella era la comtessa, e mantenent recobret l’auzir e·l flairar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos bratz.
(7) Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor qu’ella n’ac de la mort de lui.
 
 
 
 
 
 
 

 

Vida
2396 Bernart de Ventadorn 070 si s

A. — VERSION DE ABEIKRSg

  (1) Bernartz de Ventadorn si fo de Limozin, del castel de Ventadorn. (2) Hom fo de paubra generacion, fils d’un sirven qu’era forniers, qu’esquaudava lo forn a coszer lo pan del castel. (3) E venc bels hom et adreichs, e saup ben chantar e trobar, e venc cortes et enseingnatz. (4) E lo vescons, lo seus seingner, de Ventadorn, s’abelli mout de lui e de son trobar e de son cantar e fez li gran honor.
  (5) E·I vescons de Ventadorn si avia moiller, joven e gentil e gaia. (6) E si s’abelli d’En Bernart e de soas chansos e s’enamora de lui et el de la dompna, si qu’el fetz sas chansos e sos vers d’ella, de l’amor qu’el avia ad ella e de la valor de leis. (7) Lonc temps duret lor amors anz que·l vescons ni l’autra gens s’em aperceubes. (8) E quant lo vescons s’en aperceup, si s’estranjet de lui, e la moillier fetz serar e gardar. (9) E la dompna si fetz dar comjat a·N Bernart, qu’el se partis e se loingnes d’aquella encontrada.
  (10) Et el s’en parti e si s’en anet a la duchesa de Normandia, qu’era joves e de gran valor e s’entendia en pretz et en honor et en bendig de lausor. (11) E plasion li fort las chansos e·l vers d’En Bernart, et ella lo receup e l’acuilli mout fort. (12) Lonc temps estet en sa cort, et enamoret se d’ella et ella de lui, e fetz mantas bonas chansos d’ella. (13) Et estan ab ella, lo reis Enrics d’Engleterra si la tolc per moiller e si la trais de Normandia e si la menet en Angleterra. (14) En Bernartz si remas de sai tristz e dolentz, e venc s’en al bon comte Raimon de Tolosa, et ab el estet tro que·l coms mori. (15) Et En Bernartz, per aquella dolor, si s’en rendet a l’ordre de Dalon, e lai el defìnet.
  (16) Et ieu, N’Ucs de Saint Circ, de lui so qu’ieu ai escrit si me contet lo vescoms N’Ebles de Ventadorn, que fo fils de la vescomtessa qu’En Bernartz amet. (17) E fetz aquestas chansos que vos auziretz aissi de sotz escriptas.

Vida
2397 Bernart de Ventadorn 070 si s

B. — VERSION DE N2

  (1) Bernartz de Ventador si fo de Lemoisin, d’un chastel de Ventador, de paubra generation, fils d’un sirven e d’una fornegeira, si con dis Peire d’Alvergne de lui en son chantar, qan dis mal de totz los trobadors :

[323, 11, str. IV]   Lo terz Bernartz de ventador[n],
    Q'es meindre d'un Borneil un dorn;
    En son paire ac bon sirven
    Qe portav'ades arc d'alborn,
  5 E sa mair' escaudava·l forn,
    E·l pair' dusia l'essermen,
 
  (2) Mas de qi q’el fos fils, Dieus li det bella persona et avinen, e gentil cor, don fo el comensamen gentilessa, e det li sen e saber e cortesia e gen parlar; et aveia sotilessa et art de trobar bos motz e gais sons.
  (3) Et enamoret se de la vescomtessa de Ventador, moillier de so seingnor. (4) E Dieus li det tant de ventura, per son bel captenemen e per son gai trobar, q’ella li volc ben outra mesura, qe no·i gardet sen, ni gentilessa ni honor ni valor ni blasme, mas fugi son sen e seget sa voluntat, si con dis N’Arnautz de Meruoil:
 
[30,32] Consir lo joi et oblit la foudat
  E fuc mon sen e sec ma voluntat;

e si con dis Gui d’Uisel :

[194,3] Q'enaissi s'aven de fin aman,
  Qe·l sens non a poder contra
 
(5) Et el fo honoratz e presiatz per tota bona gen, e sas chansos honradas e grasidas. (6) E fo vesuz et ausiz e receubuz mout voluntiers e foron li faich grand honor e gran don per los grans barons e per los grans homes, don el anava en gran arnes et en gran honor.
  (7) Mout duret lor amors longa sason enans qe·l vescoms, sos maritz, s’en aperceubes. (8) E qan s’en [fo] aperceubut, mout fo dolens e tris, e mes la vescomtessa, soa moillier, en gran tristessa et en gran dolor, e fez dar cumjat a Bernat de Ventador q’el issis de la sua encontrada. (9) Et el s’en issi e s’en anet en Normandia, a la dukessa q’era adonc domna dels Normans, et era joves e gaia e de gran valor e de prez e de gran poder, et entendia mout en honor et en prez. (10) Et ella lo receub con gran plaiser e con grant honor e fo mout alegra de la soa venguda e fetz lo seingnor e maistre de tota la s[o]a cort. (11) Et enaissi con el s’enamoret de la moillier de so seingnor, enaissi s’enamoret de la duchessa, et ella de lui. (12) Lonc temps ac gran joia d’ella e gran benanansa, entro q’ella tolc lo rei Enric d’Angleterra per marit e qe la·n mena outra lo braç del mar d’Angleterra, si q’el no la vi mai, ni so mesatge.
  (13) Don el, puois, de duol e de tristessa qe ac de lei, si se fetz monges en l’abaïa de Dalon, et aqui persevera tro a la fin.
Vida
2402 Bernart de Ventadorn 070 si s

D. — RAZO DE 70,6  

  (1) Bernartz de Ventador si ama una domna gentil e bella e si la servi tant e la honret q’ella fetz so q’el volc en dics et en faichs. (2) E duret longa sason lor jois en leieutat et en plasers. (3) Mas puois cambiet voluntatz a la domna, q’ella volc autr’amador; et el o saup e fo tris e dolens e creset se partir d’ella, car mout l’era greus la compaignia de l’autre. (4) Puois s’enpenset, con hom vencuz d’amor, qe miels li era q’el agues en leis la meitat qe del tot la perdes. (5) Puois, cant era davan lei, lai on era l’autr’amics e l’autra gens, a lui era semblans q’ella gardes lui plus qe tota l’autra gen. (6) E maintas ves descresia so qe avia cresut, si con deven far tuit li fin amador, qe non deven creser so que vesen dels oills, qe sia faillimenz a soa domna. (7) Don Berna[r]tz de Ventador si fez aqesta chanson qe dis:

[70,6]      Ar m'aconseillaz, seignor.

Razo
2403 Bernart de Ventadorn 070 si s

 C. — RAZO DE 70,43

(1) ...E apelava la B[ernart] «Alauzeta», per amor d’un cavalier que l’amava, e ella apelet lui «Rai». (2) E un jorn venc lo cavaliers a la duguessa e entret en la cambra. La dona, que·l vi, leva adone lo pan del mantel e mes li sobra·l col, e laissa si cazer e[l] lieg. (3) E B[ernart] vi tot, car una donzela de la domna li ac mostrat cubertamen; e per aquesta razo fes adonc la canso que dis:

[70,43]       Quan vei l’alauzeta mover...
 

Razo
2405 Arnaut de Maruelh 030 si s

 A. — VIDA

Base et graphie: I

  (1) Arnautz de Meruoill si fo de l’evesquat de Peiregors, d’un castel que a nom Meruoill, e fo clergues de paubra generacion. (2) E car no podia viure per las soas letras, el s’en anet per lo mon. (3) E sabia ben trobar e s’entendia be. (4) Et astre et aventura lo condus en la cort de la contessa de Burlatz, qu’era filla del pro comte Raimon, muiller del vescomte de Bezers, que avia nom Taillafer.
  (5) Aquel N’Arnautz si era avinenz hom de la persona e cantava ben e lesia romans. (6) E la contessa si·l fasia gran ben e gran honor. (7) Et aquest s’enamora d’ella e si fasia cansos de la comtessa, mas non las ausava dire ad ella ni a negun per nom qu’el las agues faitas, anz disia c’autre las fasia.
  (8) Mas si avenc c’amors lo forsa tant qu’el fetz una canson, la quais comensa:

[30,15]    La franca captenensa.

  (9) Et en aquesta canson el li descobri l’amor qu’el li avia. (10) E la comtessa no·l esquiva, anz entendet sos precs e los receup e los grazi. (11) E garni lo de grans arnes e fetz li gran honor e det li baudesa de trobar d’ella; e venc onratz hom de cort. (12) E si fetz mantas bonas chansos de la comtessa, las quais cansos mostren que n’ac de grans bens e de grans mals.

Vida
2410 Arnaut de Maruelh 030 si s

B.  — RAZO DE 30,19

 Base et graphie: E.

  (1) Vos avetz entendut qui fo Arnautz de Marueill e com s’enamoret de la comtessa de Bezers, qu’era filla del bon comte Raimon de Toloza, maire del vescomte de Bezers, que·ill Franses ausiron quan l’agron pres a Carcasona; la cals vescomtessa era dicha comtessa de Burlatz, per so qu’ela fo nada dins lo castel de Burlatz. (2) Molt li volia gran be Arnautz az ela e moltas bonas chansos en fes de leis e molt la preguet ab gran temensa, et ella volia gran ben a lui.   (3) E·l reis N’Anfos, qu’entendia en la comtessa, s’aperseup quez ela volia ben az Arnaut de Marueill, e si·n fo fort gelos e dolens quan vit los semblans amoros qu’ela fazia az Arnaut et auzit las bonas chansos qu’el avia fait d’ela. (4) Si la ocaizonet d’Arnaut, e dis li tant e tant li fes dire, qu’ela donet comjat az Arnaut e·ill castigua que mais no·ill fos denan, ni mais no fezes chansos d’ela e qu’el del tot se degues partir et estraire de l’amor d’ela e dels sieus precx d’ela.
  (5) Arnautz de Marueill, cant auzit Io comjat anaisi, fo sobre totas dolors dolens, e si se partit com hom dezesperatz de leis e de sa cort et anet s’en a·N Guilem de Monpeslier, qu’era sos amicx e sos senher. (6) Et estet Ionc tems ab lui; e lai plais e lai ploret, e lai fes aquesta chanso que ditz:

[30,19]      Molt eron dous mei consir,

La cals es escriuta aisi, com vos auziretz.
Razo
2411 Giraut de Bornelh 242 si s

A. — VIDA 

Base et graphie: I.

  (1) Girautz de Borneill si fo de Limozi, de l’encontrada d’Esiduoill, d’un ric castel del viscomte de Lemoges. (2) E fo hom de bas afar, mas savis hom fo de letras e de sen natural. (3) E fo meiller trobaire que negus d’aquels qu’eron estat denan ni foron apres lui; per que fo apellatz maestre dels trobadors, et es ancar per toz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d’amor ni de sen. (4) Fort fo honratz per los valenz homes e per los entendenz e per las dompnas qu’entendian los sieus maestrals ditz de las soas chansos.
  (5) E la soa vida si era aitals que tot l’invern estava en escola et aprendia letras, e tota la estat anava per cortz e menava ab se dos cantadors que cantavon las soas chansos. (6) Non volc mais muiller, e tot so qu’el gazaingnava dava a sos paubres parenz et a la eglesia de la villa on el nasquet, la quais glesia avia nom, et a ancaras, Saint Gervas.
  (7) Et aici son escritas gran ren de las soas chansos
Vida
2412 Giraut de Bornelh 242 si s

 B. — RAZO DE 242,69

Base et graphie: N2

  (1) Girautz de Borneil si amava una dompna de Gascoina qe avia nom N’Alamanda d’Estanc. (2) Mout era presiada dompna de sen e de valor e de beutat; et ella si sofria los p[recs] e l’entendimen d’En Giraut, per lo gran enansamen q’el li fazia de preç e d’onor, e per las bonas chansos q’el fasia d’ella, ond ella s’en deleita[va] mout, per q’ella las entendia ben.
  (3) Lonc temps la preget; et ella, com bels ditz e com bels honramenz e com bellas promissions, se defendet de lui corteizamen, qe anc no·il fetz d’amor ni·l det nuilla joia, mas un son gan, dont el visqet Ionc temps gais e joios; e pueis n’ac mantas tristessas, qant l’ac perdut; que ma domna N’Alamanda, — qan vi q’el la preissava fort q’ella li feses plaser d’amor e saub q’el avia perdut lo gan, — ella l’encuset del gan, digan qe mal l’avia gardat e q’ella no·il daria mais nulla joia, ni plaser no·il faria mais d’amor, e qe so q’ella li avia promes li desmandava, q’ela vesia ben q’el era fort loing eissitz de sua comanda.
  (4) Qant Girautz ausi la novella [o]caison ed comjat qe la domna li dava, mout fo dolens e tris[tz], e ven[c] s’en ad una donzella q’ell’avia, que avia nom Alamanda, si com la domna. (5) La doncella si era mout savia e cortesa, e sabia trobar ben et entendre. (6) E Girautz si·l dis so qe la domna li avia dit, e demandet li conseil a la doncella qe el devia far, e dis :

[42,69] Si·us quier conseil, bell’amiga Alamanda.

 

Razo
2413 Giraut de Bornelh 242 si s

C. — RAZO DE 242,36 (a)

   a) Version de N2

  (1) Girautz de Borneil si avia amada una domna de Gascoina qi avia nom N’Alamanda d’Estancs, et ella li avia faich plazers. (2) Et avenc se q’ela se penset qe sa valors avia trop descendut, qar avia so q’el volc volgut; e si·l det comjat e l’estrais s’amor, per tal don ella fo mout blasmada, car el era hom desmesuratz e malvatz. (3) Don Girautz de Borneil remas tris[tz] e dolens longa sason per lo dan de si e per lo blasme que quell’ avia, que no se convenia qu’ella·n feses son amador.
  (4) Don el fetz aquesta chanson, rancuran se del traïmen qu’ell’ avia fait de lui, e car jois e deportz e solatz plus no·l plasia:

      [242,36] Ges aissi del tot no[·m] lais.

 

Razo
2414 Giraut de Bornelh 242 si s

D. — RAZO DE 242,51

Base et graphie: N2.

  (1) Girautz de Borneil si passet outra mar com lo rei Richart e com lo vescomte de Lemotges, lo cal avia nom N’Aimars, e fo al setge d’Acre. (2) E qan la ciutatz ne fon presa e tuic[h] li baron s’en torneren, Girautz de Borneil si s’en anet al bon prince d’Antiocha, q’era trop valens hom. (3) Mout fo honratz per lui e servitz, et estet ab lui tot un yvern, attenden lo passatge qe se devia far al pascor. (4) Et estan con el, el somniet un somni, lo qual ausiretz en aqesta chanson qe diz:

[242,51]       Non puesc sofrir q’a la dolor.


  Texte de Sg: (1) Enanz que moris li reys Richartz, Giraut[z] de Borneyl passet ab luy e[t] ab lo com de Lemozi, qui avia nom N’Aymars, outra mar, e fon a l’asetge d’Acre. (2) E can la ciutatz d’Acre fo preza, tuit li baron s’en torneron. (3) Mas Girautz de Borneyl s’en anet al princep d’Antiocha, qui era fort valenz e cortes homs. (4) Fort le servic e l’onrec, e[t] estet ab luy tot un yvern, atenden lo passatge qui se devia far al pascor (5) É[t] estan aqui, el fez un somni, lo qual vos auziretz en aquest libre, qui comensa aissi:

                   No puesc soffrir q’a la dolor
                   De la den la lenga no vir...
Razo
2415 Giraut de Bornelh 242 si s

 E.— RAZO DE 242,73

Base et graphie: N2

  (1) Per la dolor e per l’ira q’En Girautz de Borneil ac de la mort del rei Richart d’Engleterra, e per l’engan qe l’a fait la sua dompna N’Alamanda, si s’era laissatz de chantar e de trobar e de solatz. (2) Mas En Ramons Bernartz de Rovingna, q’era trop valens hom de Gascoingna e trop sos amies, com qui el [se] clamava «Sobre-Totz», lo preget e colc q’el chantes e fos gais; don el fetz aquesta chanson qe diz:

[242,73]      Si per mon «Sobre-Totz» non fos.

 

Razo
2416 Giraut de Bornelh 242 si s

 F.— RAZO de 242,46

Base et graphie: N2.

  (1) Girautz de Borneil si era partitz del bon rei Anfos de Castella, e si·l avia dat lo reis un mout rie palafre ferran et autras joias assatz, e tuic[h] li baron de la sua cort li avian datz grans dons; e venia s’en en Gascoina, e passava per la terra del rei de Navarra. (2) E·I reis o saub qe Girautz era cossi ric[s] e qe passava per la soa terra, en la frontera de Castella e d’Aragon e de Navarra; e fetz lo raubar e tolre tot l’arnes, e pres a sa part lo palafren ferran, et l’autra rauba laiset ad [a]qels qe l’avian raubat. (3) Don Girautz fez aqest chantar qe diz:

[242,46]      Lo dous chant[z] d’un ausel.

  Texte de Sg: (1) Una vetz Girautz s’era partitz dal rei Anfos de Castela, e·l reys li avia donat .I. ric palafren feran e altres joi[a]s assatz, e tuit li baron de sa cort li avion dat grans dos; e venia s’en en Guascoyna e passava per la terra del rey de Navarra. (2) E·l reys, quan saup que Girautz passava per la sieua terra e qu’el era rics de gran aver, fez lo raubar e tolre tot (ms. totz) l’arnes, e fez penre per la sa part lo palafren feran, e los autres arnes laisset a cels qui l’avion raubat. (3) Per que En Girautz fez aquest xantar qui comenset aissi:

Le dos chanz d’un ausel
Qui chantav’ en un plais
Mi desviet l’autrier...

 

Razo
2417 Giraut de Bornelh 242 si s

 G. — RAZO DE 242,55

Base et graphie: N2.

  (1) Girautz de Borneil, qan Guis, lo vescoms de Lemotges, l’ac fait raubar la sua maiso de sos libres e de tot son arnes, e vi qe pretz era fugitz e solatz adormitz e dompneis mortz e proesa faillida e cortezia perduda et enseingnamenz volz en deschausimenz, e qe engans era entratz en amdoas las pars, en las amairessas et en los amanz, el se volc penar de recobrar solatz e joi e pretz; e si fetz aqesta chanson qe diz:

[242,55]      Per solatz reveillar.

 

Razo
2418 Arnaut Daniel 029 si s

 A. — VIDA

Base et graphie: I

  (1) Arnautz Daniels si fo d’aquella encontrada don fo N’Arnautz de Meruoill, de l’evesquat de Peiregors, d’un castel que a nom Ribairac, e fo gentils hom. (2) Et amparet ben letras e delectet se en trobar. (3) Et abandonet las letras, et fetz se joglars, e pres una maniera de trobar en caras rimas, per que soas cansons no son leus ad entendre ni ad aprendre. (4) Et amet una auta domna de Gascoingna, muiller d’En Guillem de Buovilla, mas non fo cregut que la domna li fezes plaiser en dreit d’amor; per qu’el dis:

[29,10] Eu son Arnautz qu’amas l’aura
  E chatz la lebre ab lo bou
  E nadi contra suberna...

 

 

Vida
2419 Arnaut Daniel 029 si s

 B. — RAZO DE 29,2

  (1) E fon aventura qu’el fon en la cort del rey Richart d’Englaterra, et estant en la cort, us autres joglars escomes lo com el trobava en pus caras rimas que el. (2) Arnaut[z] tenc so ad esquern e feron messios, cascu[s] de son palafre, que no fera, en poder del rey. (3) E·l rey[s] enclaus cascu en una cambra. (4) E·N Arnaut[z], de fasti que n’ac, non ac poder que lasses un mot ab autre. (5) Lo joglar[s] fes son cantar leu e tost; e[t] els non avian mas detz jorns d’espazi, e devia·s jutgar per lo rey a cap de cinc jorns. (6) Lo joglar[s] demandet a·N Arnaut si avia fag, e·N Arnaut[z] respos que oc, passat a tres jorns; e no·n avia pessat. (7) E·l joglar[s] cantava tota nueg sa canso, per so que be la saubes. (8) E·N Arnaut[z] pesset co·l traysses isquern; tan que vene una nueg, e·l joglar[s] la cantava, e·N Arnaut[z] la va tota arretener, e·l so. (9) E can foro denan lo rey, N’Arnaut[z] dis que volia retraire sa chanso, e comenset mot be la chanso que·l joglar[s] avia facha. (10) E·l joglar[s], can l’auzic, gardet lo en la cara, e dis qu’el l'avia facha. (11) E·l reys dis co·s podia far; e·l joglar[s] preguet al rey qu’el ne saubes lo ver; e·l rey[s] demandec a·N Arnaut com era estat. (12) E·N. Arnaut[z] comtet li tot com era estat, e.l rey[s] ac ne gran gaug e tenc so tot a gran esquern; e foro aquitiat li gatge, et a cascu fes donar bels dos. (13) E fo donatz lo cantar a·N Arnaut Daniel, que di:

[29,2]       Anc yeu non l’ac, mas ela m’a.

Et aysi trobaretz de sa obra.

Razo

Institut d’Estudis Catalans 
Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona
Tel.: 932 701 620

informacio@iec.cat

Xarxes

  • Follow
  • Follow
  • Follow
  • Follow
Bluesky

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

Avís legal     Política de privacitat

Dynamic title for modals

Are you sure?

Please confirm deletion. There is no undo!