• Informació
    • El projecte
    • Equip
    • Promotors
    • Institucions col·laboradores
    • Publicacions
    • Contactes
    • Enllaços
    • Cançoners
  • Trobadors
  • Poemes
  • Catàleg
  • Vidas i Razos
id_obra Trobador Codi vidasetrazos autor2 autor3 autor4 public text_p_occita Gènere
2317 Guilhem de Peitieu 183,003 s

Companho farai un vers [qu'er] covinen

 I   1  Companho, farai un vers [qu'er covinen]
    et aura·i mais de foudatz no·i a de sen,
    et er de totz mesclatz d'amor e de joi e de joven.
     
II   E tenhatz lo per vilan, qui no l'enten,
  5 qu'ins en son cor voluntiers [res] non l'apren:
    greu partir si fai d'amor qui la trob' a son talen.
     
III   Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen;
    bon son ez ardit per armas e valen;
    ma no·ls puesc tener amdos, que l'uns l'autre non consen.
     
IV 10 Si·ls pogues adomesgar a mon talen
    ja no volgr' aillors mudar mon garnimen,
    que meils for' encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven.
     
V   Launs fo dels montanhiers lo plus corren,
    mas aitan fer' estranhez' ha longuamen
  15 ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen.
     
VI   L'autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen;
    ez anc no·n vis belazor, mon essien:
    aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen.
     
VII   Qu'ie·l donei a son senhor poilli paisen,
  20 pero si·m retinc ieu tan de covinen
    que, s'il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen.
     
VIII   Cavalier, datz mi conseill d'un pensamen:
    anc mais no fui eissarratz de cauzimen:
    re no sai ab cal me tenha, de N'Agnes o de N'Arsen.
     
IX 25 De Gimel ai lo castel e·l mandamen
    e per Niol fauc ergueill a tota gen:
    c'ambedui me son jurat e plevit per sagramen.

 

Vers
2318 Guilhem de Peitieu 183,004 s

 Compaigno non puosc mudar qu'eo no m'effrei

I 1  [C]ompaigno, non puosc mudar qu’eo no m’effrei
     de novellas qu’ai auzidas et que vei:
     qu’una domna s’es clamada de sos gardadors a mei.
     
II    [E] diz que non volo prendre dreit ni lei,
  5  ans la teno esserrada quada trei:
     tant l’us no·ill larga l’estaca que l'altre plus no la·ill plei.
     
II    [E]t aquill fan entre lor aital agrei: 
   

l’us es compains gens a for manda·carrei,

e meno trop maior nauza que le mainada del rei.

 

 III 10  [E]t eu dic vos, gardador, e vos castei  
    (e sera ben gran foli’ a qui no·m crei):  
    greu verretz neguna garda que ad oras non sonei.
     
 IV   [Q]u'eu anc non vi nulla domn’ ab tan gran fei,  
    qui non vol prendre son plait o sa mercei,
  15  s’om la loigna de proessa que ab malvestatz non plaidei.  
     
 V   [E] si·l tenez a cartat lo bon conrei,  
    adoba·s d’aquel que troba viron sei:
    si non pot aver caval, [ela] compra palafrei.
     
 VI   [N]on i a negu de vos ia·m desautrei,  
   20 S’om li vedava vi fort per malavei,
    non begues enanz de l’aiga que’s laisses morir de sei.
     
 VII   [C]hascus beuri’ ans de l’aiga que’s laises morir dessei! 
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

 

Vers
2319 Guilhem de Peitieu 183,005 s

Companho, tant ai agutz d’avols conres

I 1 Companho, tant ai agutz d’avols conres
    qu'ieu non puesc mudar no'n chan e que no'm pes:
    enpero no vueill c’om sapcha mon afar de maintas res.
 
     
II   E dirai vos m’entendensa, de que es:
  5 no m’azauta cons gardatz ni gorcs ses peis,
    ni gabars de malvatz homes c’om de lor faitz non agues.
     
III   Senher Dieus, quez es del mon capdels e reis,
    qui anc premier gardet con, com non esteis?
    C’anc no fo mestiers ni garda c’a sidons estes sordeis.
     
IV 10 Pero dirai vos de con, cals es sa leis,
    com sel hom que mal n’a fait e peitz n’a pres:
    si c[om] autra res en merma, qui·n pana, e cons en creis.
     
V   E sel qui no volra·n creire mos casteis
    an ho vezer pres lo bosc, en un deveis:
  15 per un albre c’om hi tailla n’i naison [ho] dos ho treis.
     
VI   E quan lo bocx es taillatz, nais plus espes;
    E·l senher no·n pert son comte ni sos ses:
    A revers planh hom la tala, si·l dampn. …
     
VII   Tortz es co . . . . dan no·i a…
     
     
     
     
     






Vers
2320 Guilhem de Peitieu 183,012 s

Farai un vers pos mi sonelh

I   Farai un vers, pos mi sonelh,
    e·m vauc e m'estauc al solelh;
    donnas i a de mal conselh,
    et sai dir cals:
  5 cellas c'amor de chevaler
    tornon a mals.
     
II   Donna non fai pechat mortau
    que ama chevaler leau;
    mas s'ama monge o clergau
  10 non a raizo:
    per dreg la deuria hom cremar
    ab un tezo.
     
III   En alvernhe, par Lemozi,
    m'en aniei totz sols a tapi:
  15 trobei la moiller d'En Guari
    e d'En Bernart;
    saluderon mi sinplamentz,
    per Saint Launart.
     
IV   La una·m diz en son lati:
  20 «O, Deus vos salf, don peleri!
    Mout mi senblatz de bel aizi,
    mon escient;
    mas trop vezem anar pel mon
    de folla gent».
     
V 25 Ar auziretz qu'ai respondut:
    anc no li diz ni «bat» ni «but»,
    ni fer ni fust no ai mentagut,
    mas sol aitan:
    «Babariol, babariol,
  30 babarian».
     
VI   «Sor», diz N'Agnes a N'Ermessen,
    «trobat avem que anam queren!»
    «Sor, per amor Deu l'alberguem,
    que ben es mutz,
  35 e ja per lui nostre conselh
    non er saubutz».
     
VII   La una·m pres sotz son mantel
    et mes m'en sa cambra, el fornel:
    sapchatz qu'a mi fo bon e bel,
  40 e·l foc fo bos,
    et eu calfei me volenter
    als gros carbos
     
VIII   A manjar mi deron capos,
    e sapchatz aig i mais de dos;
  45 et no·i ac cog ni cogastros,
    mas sol nos tres;
    e·l pans fo blancs e·l vins fo bos
    e·l pebr' espes.
     
IX   «Sor, s'aquest hom es enginhos
  50 e laissa lo parlar per nos,
    nos aportem nostre gat ros
    de mantenent,
    que·l fara parlar az estros,
    si de re·nz ment».
     
X 55 N'Agnes anet per l'enoios:
    et fo granz, et ac loncz guinhos;
    et eu, can lo vi entre nos,
    aig n'espavent,
    que'a pauc no·n perdei la valor
  60 e l'ardiment.
     
XI   Quant aguem begut e manjat,
    e·m despoillei per lor grat;
    detras m'aporteron lo chat
    mal e felon:
  65 la una·l tira del costat
    tro al talon.
     
XII   Per la coa de mantenen
    tir' el chat, el escoisen;
    plajas mi feron mais de cen
  70 aquella ves;
    mas eu no·m mogra ges enguers
    qui m'aucizes.
     
XIII   «Sor» —diz N'Agnes a N'Ermessen—
    «mutz es, que ben es conoissen».
  75 «Sor, del bainh nos apaireillem
    e del sojorn».
    Ueit jorn ez ancar mais estei
    az aquel torn.
     
 XIV   Tant las fotei com auziretz:
   80 cent et quatre-vinz et ueit vetz,
    que a pauc no·i rompei mos corretz
    e mos arnes;
    e no·us puesc dir los malavegz,
    tan gran m'en pres.
     
XV 85 E·us no sai dir los malavegz,
    tan gran m'en pres!

 

VERSIONE DEL MANOSCRITTO C

I   En Alvernhe, part Lemozi,
    m'en aniey totz sols a tapi;
    trobey la moler d'En Guari
    e d'En Bernart;
  5 saluderon me francamen
    per sanh Launart.
     
II   Aujatz ieu que lur respozi:
    anc fer ni fust no y mentagui,
    mas que lur dis aital lati:
  10 «Tarrababart,
    marrababelio riben,
    saramahart».
     
III   So dis N'Agnes e N'Ermessen:
    «Trobat avem qu'anam queren!
  15 Alberguem lo tot plan e gen,
    que ben es mutz,
    e ia per el nostre secret
    non er sanbutz.
     
IV   La una·m pres sotz so mantelh
  20 et a mi fon mout bon e belh;
    meneron m'en a lur fornelh,
    e·l foc fo·m bo,
    et ieu calfei me voluntiers
    al gros carbo.
     
V 25 A manjar me deron capos,
    e·l pan fon cautz, e·l vin fon bos,
    et ieu dirney me volentos,
    fort et espes;
    et anc sol no y ac coguastro,
  30 mas quan nos tres.
     
VI   «Sor, aquest hom es enginhos 
    e laissa son parlar per nos:
    aportatz lo nostre cat ros,
    toit e corren,
   35 que li·n fara dir veritat,
    si de res men».
     
 VII   Quant ieu vi vengut l'enujos, 
    —grans ac los pels, fers los guinhos,
    ges son solas no mi fon bos!—
   40 totz m'espaven;
    ab pauc no perdiey mas amors
    e l'ardimen.
     
 VIII   Quam aguem begut e manjat,
    despulley·m a lur voluntat;
   45 derreire m'aportero·l cat,
    mal e fello;
    et escorgerou me del cap
    tro al talo.
     
 IX   Per la coa·l pres N'Ermessen, 
   50 e tira, e·l cat escoyssen;
    plaguas me feyron mays de cen
    aquella ves; 
    coc me, mas ieu per tot aquo
    no·m mogui ges.
     
 X 55  Ni o feyra qui m'aucizes, 
    entro que pro fotut agues
    ambedos; qu'ayssi fon empres
    a mon talen,
    ans vuelc mais sufrir la dolor
   60 e·l greu turmen.
     
 XI   Aitan fotey cum auzirets:
    .C. e quatre .XXVIII. vetz;
    ab pauc no·m rompei mos corretz
    e mos arnes;
   65 e venc m'en trop gran malaveg,
    tan mal me fes.
     
 XII   Monet, tu m'iras al mati,
    mo vers portaras el borssi
    dreg a la molher d'En Guari
   70 e d'En Bernat:
    e diguas lor que per m'amor
    aucizo·l cat!
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

 

Vers
2321 Guilhem de Peitieu 183,002 s

Ben vueill que sapchon li pluzor 

I   Ben vueill que sapchon li pluzor
    d'un vers, si es de bona color
    qu'ieu ai trat de bon obrador;
    qu'ieu port d'aicel mester la flor,
  5 et es vertatz,
    e puesc ne trair lo vers auctor,
    quant er lasatz.
     
II   Eu conosc ben sen e folor,
    e conosc anta et honor,
  10 et ai ardiment e paor;
    e si·m partetz un joc d'amor,
    no soi tan fatz
    no sapcha triar lo meillor
    d'entre·ls malvatz.
     
III 15 Eu conosc be sel que be·m di
    e sel que·m vol mal atressi;
    e conosc be celui que·m ri,
    e sels que s'azauton de mi
    conosc assatz:
  20 e atressi dei voler lur fi
    e lur solatz.
     
IV   Ben aia cel que me noiri,
    que tan bon mester m'escari
    que anc a negun no·n failli:
  25 qu'ieu sai jogar sobre coisi
    a totz tocatz;
    mas no sai de nuill mon vezi,
    qual que·n vejatz.
     
V   Deu en laus e saint Julia:
  30 tant ai apres del joc dousa
    que sobre totz n'ai bona ma;
    ja hom que conseill me querra
    no l'er vedatz,
    ni nuils de mi non tornara
  35 desconseillatz.
     
VI   Qu'ieu ai nom maistre certa:
    ja m'amigu' anueg no m'aura
    que no·m vueill' aver l'endema;
    qu'ieu soi be d'est mester, so·m va,
  40 tant ensenhatz
    que be·n sai gazanhar mon pa
    en totz mercatz.
     
VII   Pero no m'auzes tan gaber
    qu'ieu no fos rahuzatz l'autrer,
  45 que jogav'a un joc grosser
    que·m fo trop bos al cap primer
    tro fo entaulatz;
    quan gardei, no m'ac plus mester,
    si·m fo camjatz,
     
VIII 50 Mas ela·m dis un reprover:
    «Don, vostre datz son menuder
    et ieu revit vos a dobler!».
    Fis·m ieu: «Qui·m dava Monpesler
    non er laisatz!»
  55 e levei un pauc son tauler
    ab ams mos bratz.
     
IX   E quan l'aic levat lo tauler
    espeis los datz:
    e·l dui foron cairat nualler,
  60 e·l tertz plombatz.
     
X   E fi·ls ben ferir al tauler,
    e fon jogatz.
Vers
2323 Guilhem de Peitieu 183,011 s

Pos vezem de novel florir

I   Pos vezem de novel florir
    pratz, e vergiers reverdezir,
    rius e fontanas esclarzir,
    auras e vens,
  5 ben deu chascus lo joi jauzir
    don es jauzens.
     
II   D'amor no dei dire mas be.
    Quar no·n ai ni petit ni re?
    Quar ben leu plus no m'en cove!
  10 Pero leumens
    dona gran joi qui be·n mante
    los aizimens.
     
III   A totz jorns m'es pres enaisi
    c'anc d'aquo c'amiei no·m jauzi,
  15 ni o farai, ni anc non o fi;
    c'az essiens
    fauc, maintas ves que·l cor me ditz:
    «tot es niens».
     
IV   Per tal n'ai meins de bon saber
  20 quar vueill so que non puesc aver.
    E si·l reprovers me ditz ver:
    «Certanamens
    a bon coratge bon poder,
    qui·s ben sufrens».
     
V 25 Ja no sera nuils hom ben fis
    contr'amor, si non l'es aclis,
    et als estranhs et als vezis
    non es consens,
    et a totz sels d'aicels aizis
  30 obediens.
     
VI   Obediensa deu portar
    a maintas gens, qui vol amar;
    e cove li que sapcha far
    faitz avinens
  35 e que·s gart en cort de parlar
    vilanamens.
     
VII   Del vers vos dic que mais ne vau
    qui be l'enten, e n'a plus lau:
    que·ls motz son faitz tug per egau
  40 comunalmens,
    e·l son, et ieu meteus m'en lau,
    bo·s e valens.
     
VIII   A Narbona, mas ieu no·i vau,
    sia·l prezens 
  45 mos vers, e vueill que d'aquest lau
    me sia guirens.
     
IX   Mon Esteve, mas ieu no·i vau,
    sia·l prezens
    mos vers, e vueill que d'aquest lau
  50 me sia guirens.

 

Vers
2326 Guilhem de Peitieu 183,006 s

Farai chansoneta nueva

I   Farai chansoneta nueva,
    ans que vent ni gel ni plueva:
    ma dona m'assai' e·m prueva,
    quossi de qual guiza l'am.
  5 E ja, per plag que m'en mueva,
    no·m solvera de son liam.
     
II   Qu'ans mi rent a lieis e·m liure,
    qu'en sa carta·m pot escriure.
    E no m'en tenguatz per iure,
  10 s'ieu ma bona dompna am;
    quar senes lieis non puesc viure,
    tant ai pres de s'amor gran fam.
     
 III   Que plus ez blanca qu'evori,
    per qu'ieu autra non azori.
   15 Si·m breu no·n ai aiutori,
    cum ma bona dompna m'am,
    morrai, pel cap Sanh Gregori,
    si no·m baiz' en cambr' o sotz ram.
     
 IV   Qual pro i auretz, dompna conja,
   20 si vostr'amors mi deslonja?
    Par que·us vulhatz metre monja!
    E sapchatz, quar tan vos am,
    tem que la dolors me ponja,
    si no·m faitz dreg dels tortz q'ie·us clam.
     
 V  25 Qual pro i auretz s'ieu m'enclostre
    e no·m retenetz per vostre?
    totz lo jois del mon es nostre,
    dompna, s'amdui nos amam.
    Lai al mieu amic Daurostre
   30 dic e man que chan e [...] bram.
     
 VI   Per aquesta fri e tremble,
    quar de tam bon'amor l'am;
    qu'anc no cug qu'en nasques semble 
    en semblan del gran linh N'Adam.

 

Vers
2328 Guilhem de Peitieu 183,008 s

Molt jauzens mi prenc en amar

I   Molt jauzens, mi prenc en amar
    un joi don plus mi vueill aizir;
    e pos en joi vueill revertir,
    ben dei, si puesc, al meils anar,
  5 qu'al meils or n'an, estiers cujar,
    c'om puesca vezer ni auzir.
     
 II   Eu, so sabetz, no·m dei gabar
    ni de grans laus no·m sai formir;
    mas si anc negus jois poc florir,
   10 aquest deu sobre totz granar
    e part los autres esmerar,
    si cum sol brus jorns esclarzir.
     
 III   Anc mais no poc hom faissonar
    cors, en voler ni en dezir
   15 ni en pensar ni en consir;
    aitals jois non pot par trobar,
    e qui be·l volria lauzar
    d'un an no·i poiri' avenir
     
 IV   Totz jois li deu humeliar
   20 e tot'autr'amors obezir,
    midons, per son bel acuillir
    e per son bel douset esgar:
    e deu hom mai cent tans durar
    qui·l joi de s'amor pot sazir.
     
 V  25 Per son joi pot malaus sanar,
    e per sa ira sas morir,
    e savis hom enfolezir,
    e belhs hom sa beutat mudar,
    e·l plus cortes vilaneiar,
   30 e·l totz vilas encortezir.
     
 VI   Pus hom gensor no·n pot trobar,
    ni huelhs vezer, ni boca dir,
    a mos obs la vueill retenir,
    per lo cor dedins refrescar
   35 e per la carn renovelar,
    que no puesca envellezir.
     
 VII   Si·m vol midons s'amor donar,
    pres soi del penr' e del grazir
    e del celar e del blandir
   40 e de sos plazers dir e far
    e de son pretz tener en car
    e de son laus enavantir.
     
 VIII    Ren per autrui non l'aus mandar,
     tal paor ai c'ades s'azir;
   45  ni ieu mezeis, tan tem faillir,
     non l'aus m'amor fort asemblar.
     Mas ela·m deu mon meils triar,
     pos sap c'ab lieis ai guerir.
     
     
     
     
     

 

Vers
2329 Guilhem de Peitieu 183,001 s

Ab la dolchor del temps novel

I   Ab la dolchor del temps novel
    foillo li bosc, e li aucel
    chanton, chascus en lor lati,
    segon lo vers del novel chan:
  5 adonc esta ben c'om s'aisi
    d'acho dont hom a plus talan.
     
II   De lai don plus m'es bon e bel
    non vei mesager ni sagel,
    per que mos cors non dorm ni ri
  10 ni no m'aus traire adenan,
    tro qu'eu sacha ben de la fi,
    s'el'es aissi com eu deman.
     
III   La nostr'amor va enaissi
    com la brancha de l'albespi,
  15 qu'esta sobre l'arbr' en creman,
    la nuoit, ab la ploi' ez al gel, 
    tro l'endeman, que·l sols s'espan
    per la fueilla vert el ramel.
     
IV    Enquer me menbra d'un mati
  20 que nos fezem de guerra fi
    e que·m donet un don tan gran:
    sa drudari' e son anel.
    Enquer me lais Dieus viure tan
    qu'aia mas mans soz son mantel! 

 

Vers
2330 Guilhem de Peitieu 183,007 s

 Farai un vers de dreit nien

I           Farai un vers de dreit nien:                                 
    non er de mi ni d’autra gen,
    non er d’amor ni de joven,
    ni de ren au,
  5 qu’enans fo trobatz en durmen
    sus un chivau.
     
II   No sai en qual hora·m fui natz,
    no soi alegres ni iratz,
    no soi estranhs ni soi privatz,
  10 ni no·n puesc au,
    qu’enaisi fui de nueitz fadatz
    sobr’un pueg au.
     
III   No sai cora'm fui endormitz,
    ni cora·m veill, s’om no m’o ditz;
  15 per pauc no m’es lo cor partitz
    d’un dol corau;
    e no m’o pretz una fromitz,
    per saint Marsau!
     
IV   Malautz soi e cre mi morir;
  20 e re no sai mas quan n’aug dir.
    Metge querrai al mieu albir,
    e no·m sai tau;
    bos metges er, si·m pot guerir,
    mor non, si amau.
     
V 25 Amigu’ ai ieu, non sai qui s’es:
    c’anc no la vi, si m’aiut fes;
    ni·m fes que·m plassa ni que·m pes,
    ni no m’en cau:
    c’anc non ac Norman ni Franses
  30 dins mon ostau.
     
VI   Anc non la vi et am la fort:
    anc no n’aic dreit ni no·m fes tort;
    quan no la vei, be m’en deport;
    no·m prez un ja:
  35 qu’ie·n sai gensor e belazor.
    e que mais vau.
     
VII   No sai lo luec ves on s’esta,
    si es en pueg ho [es] en pla;
    non aus dire lo tort que m’a,
  40 abans m’en cau;
    e peza·m be quar sai rema,
    [per] aitan vau.
     
VIII   Fait ai lo vers, no sai de cui;
    et trametrai lo a celui
  45 que lo·m trametra per autrui
    enves Peitau,
    que·m tramezes del sieu estui
    la contraclau.
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

 

Vers
2331 Guilhem de Peitieu 183,010 s

Pos de chantar m'es pres talenz

I   Pos de chantar m'es pres talenz,
    farai un vers, don sui dolenz:
    mais non serai obedienz
    en Pietau ni en Lemozi.
     
II 5 Qu'era m'en irai en eisil;
    en gran paor, en gran peril,
    en guerra laisserai mon fil;
    faran li mal siei vezi.
     
III   La departirs m'es aitan greus
  10 del seignorage de Peiteus!
    En garda lais Folcon d'Angeus
    tota la tera son cozi.
     
 IV   Si Folcos d'Angeus no·l socor,
    e·l reis de cui ieu tenc m'onor,
   15 faran li mal tut li plusor,
    felon Gascon et Angevi.
     
 V   Si ben non es savis ni pros,
    cant ieu serai partitz de vos,
    vias l'auran tornat en jos,
   20 car lo veiran jove mesqui.
     
 VI   Per merce prec mon conpaignon:
    s'anc li fi tort, qu'il m'o perdon;
    et il prec En Jezu del tron
    en romans et en son lati.
     
VII   25 De proeza e de joi fui,
    mais ara partem ambedui;
    et ieu irai m'en a Cellui
    on tut peccador troban fi.
     
 VIII   Mout ai estat cuendes e gais,
   30 mas Nostre Seigner no·l vol mais:
    ar non puesc plus soffrir lo fais,
    tant soi aprochatz de la fi.
     
 IX   Tot ai guerpit cant amar sueill: 
    cavalaria et orgueill;
   35 e por Dieu platz, tot o acueill,
    e prec Li que·m reteng' am Si.
     
 X   Toz mos amics prec a la mort,
    que·i vengan tut e m'onren fort;
    qu'ieu ai agut joi e deport
   40 loing e pres et e mon aizi.
     
 XI    Aissi guerpisc joi e deport,
     e vair e gris e sembeli.

 

Vers
2332 Aimeric de Belenoi 009 si s

 Base et graphie: I.


N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’uncastel qu’a nom Lesparra, neps de maestre Peire deCorbiac. Clercs fo,e fez se joglars, e trobet bonascansos e bellas e avinenz, d’una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius. E per leiestet Ione temps en aquella encontrada ; pois s’enanet en Cataloingna, et estet lai tro qu’el mori.

Et aqui son escriutas de las soas cansos

Vida
2333 Aimeric de Belenoi 009 si s

 Base et graphie: I.

N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’un castel qu’a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, e fez se joglars, e trobet bonas cansos e bellas e avinenz, d’una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius. E per lei estet Ione temps en aquella encontrada ; pois s’en anet en Cataloingna, et estet lai tro qu’el mori.

Et aqui son escriutas de las soas cansos.

Vida
2349 Guilhem de Peitieu 183 si s

 Base et graphie: I.


(1) Lo coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon e dels majors trichadors de dompnas, e bons cavalliers d’armas e larcs de dompnejar; e saup ben trobar e cantar. (2) Et anet Ionc temps per lo mon per enganar las domnas. (3) Et ac un fill, que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d’Engleterra, maire del rei Jove e d’En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.

Vida
2353 Cercamon 112 si s

Base et graphie: I.

Cercamons (1) si fo uns joglars de Gascoigna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. (2) E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons.

Vida
2369 Marcabru 293 si s

 A. — VERSION DE K

(1) Marcabruns si fo de Gascoingna, fils d’una paubra femna que ac nom Marcabruna, si com el dis en son chantar :

[293,18 Marcabruns, lo fills Na Bruna,
v. 67-72] Fo engendraz en tal luna
  Qu'el saup d'amor cum degruna,
  — Escoutatz! —
  Que anc non amet neguna,
  Ni d'autra no fo amatz.

(2) Troibaire fo dels premiers c’om se recort.
(3) De caitivetz vers e de caitivetz serventes fez, e dis mal de las femnas e d’amor.

Vida
2371 Marcabru 293 si s

B. — VERSION DE A

(1) Marcabrus si fo gitatz a la porta d’un ric home, ni anc non saup hom qui·l fo ni don. (2) E N’Aldrics del Vilar fetz lo noirir. (3) Apres estet tant ab un trobador que avia nom Cercamon qu’el comenoset a trobar. (4) Et adoncs el avia nom Panperdut; mas d’aqui enan ac nom Marcabrun. (5) Et en aqel temps non appellava hom cansson, mas tot qant hom cantava eron vers. (6) E fo mout cridatz et ausitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car el fo tant maldizens que, a la fin, lo desfeiron li castellan de Guian[a], de cui avia dich mout gran mal.

Vida
2372 Peire de Valeira 362 si s

 Base et graphie: I.

(1) Peire de Valeria si fo de Gascoingna, de la terra de N’Arnaut Guillem de Marsan. (2) Joglars fo el temps et en la sason que fo Marcabrus; e fez vers tals com hom fazia adoncs, de paubra valor, de foillas e de flors, e de cans e d’ausels. (3) Sei cantar non aguen gran valor, ni el.

Vida
2374 Uc de Mataplana 454 si s

... Aqestas novellas foron auzidas per totas aqelas encontradas, loing e pres, et avenc a saber ad un valen baron de Cataloina, qe avia nom N’Uget de Mataplana, q’era mout adreichz e bons trobaire, e mout amies de Miraval. E si·m fetz aqest sirventes qe ditz:

[454,1] D’un [sirventes m’es près talens].

Vida
2375 Albert Marques 015 si s

 Albertz marques si fo dels marques Malespina. Valenz hom fo e larcs e cortes et enseingnatz. E saub ben far coblas e sirventes e chansos.

Vida
2394 Jaufre Rudel de Blaja 262 si s

Texte de AB

(Base de graphie: B)

(1) Jaufres Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, princes de Blaia.
(2) Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortesia qu’el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d’Antiochia.
(3) E fetz de lieis mains bons vers et ab bons sons, ab paubres motz.
(4) E per voluntat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar, per anar lieis vezer.
(5) Et adoncs en la nau lo pres mont grans malautia, si que cill qui eron ab lui cuideron qe el fos mortz en la nau.
(6) Mas tant feiron que ill lo conduisseron a Tripol, en un alberc, cum per mort.
(7) E fo faich a saber a la comtessa e vene ad el, al sieu lieich e près lo entre sos bratz.
(8) Et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi, qe·ill avia la vida sostenguda tro qu’el l'ages vista; et enaissi el moric entre·ls braz de la comtessa.
(9) Et ella lo fetz honradamenz sepeillir en la maison del Temple de Tripol ; e pois, en aqel meteus dia, ela se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort
(10) E aqui son escriutas de las soas chanssos.
 

Texte de IK

(Base et graphie: I)

(1) Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia.
(2) Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha.
(3) E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz.
(4) E per voluntat de leis vezer, et se croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort.
(5) E fo fait saber a la comtessa et ella vene ad el, al son leit e pres lo antre sos bratz.
(6) E saup qu’ella era la comtessa, e mantenent recobret l’auzir e·l flairar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos bratz.
(7) Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor qu’ella n’ac de la mort de lui.
 
 
 
 
 
 
 

 

Vida
2396 Bernart de Ventadorn 070 si s

A. — VERSION DE ABEIKRSg

  (1) Bernartz de Ventadorn si fo de Limozin, del castel de Ventadorn. (2) Hom fo de paubra generacion, fils d’un sirven qu’era forniers, qu’esquaudava lo forn a coszer lo pan del castel. (3) E venc bels hom et adreichs, e saup ben chantar e trobar, e venc cortes et enseingnatz. (4) E lo vescons, lo seus seingner, de Ventadorn, s’abelli mout de lui e de son trobar e de son cantar e fez li gran honor.
  (5) E·I vescons de Ventadorn si avia moiller, joven e gentil e gaia. (6) E si s’abelli d’En Bernart e de soas chansos e s’enamora de lui et el de la dompna, si qu’el fetz sas chansos e sos vers d’ella, de l’amor qu’el avia ad ella e de la valor de leis. (7) Lonc temps duret lor amors anz que·l vescons ni l’autra gens s’em aperceubes. (8) E quant lo vescons s’en aperceup, si s’estranjet de lui, e la moillier fetz serar e gardar. (9) E la dompna si fetz dar comjat a·N Bernart, qu’el se partis e se loingnes d’aquella encontrada.
  (10) Et el s’en parti e si s’en anet a la duchesa de Normandia, qu’era joves e de gran valor e s’entendia en pretz et en honor et en bendig de lausor. (11) E plasion li fort las chansos e·l vers d’En Bernart, et ella lo receup e l’acuilli mout fort. (12) Lonc temps estet en sa cort, et enamoret se d’ella et ella de lui, e fetz mantas bonas chansos d’ella. (13) Et estan ab ella, lo reis Enrics d’Engleterra si la tolc per moiller e si la trais de Normandia e si la menet en Angleterra. (14) En Bernartz si remas de sai tristz e dolentz, e venc s’en al bon comte Raimon de Tolosa, et ab el estet tro que·l coms mori. (15) Et En Bernartz, per aquella dolor, si s’en rendet a l’ordre de Dalon, e lai el defìnet.
  (16) Et ieu, N’Ucs de Saint Circ, de lui so qu’ieu ai escrit si me contet lo vescoms N’Ebles de Ventadorn, que fo fils de la vescomtessa qu’En Bernartz amet. (17) E fetz aquestas chansos que vos auziretz aissi de sotz escriptas.

Vida
2397 Bernart de Ventadorn 070 si s

B. — VERSION DE N2

  (1) Bernartz de Ventador si fo de Lemoisin, d’un chastel de Ventador, de paubra generation, fils d’un sirven e d’una fornegeira, si con dis Peire d’Alvergne de lui en son chantar, qan dis mal de totz los trobadors :

[323, 11, str. IV]   Lo terz Bernartz de ventador[n],
    Q'es meindre d'un Borneil un dorn;
    En son paire ac bon sirven
    Qe portav'ades arc d'alborn,
  5 E sa mair' escaudava·l forn,
    E·l pair' dusia l'essermen,
 
  (2) Mas de qi q’el fos fils, Dieus li det bella persona et avinen, e gentil cor, don fo el comensamen gentilessa, e det li sen e saber e cortesia e gen parlar; et aveia sotilessa et art de trobar bos motz e gais sons.
  (3) Et enamoret se de la vescomtessa de Ventador, moillier de so seingnor. (4) E Dieus li det tant de ventura, per son bel captenemen e per son gai trobar, q’ella li volc ben outra mesura, qe no·i gardet sen, ni gentilessa ni honor ni valor ni blasme, mas fugi son sen e seget sa voluntat, si con dis N’Arnautz de Meruoil:
 
[30,32] Consir lo joi et oblit la foudat
  E fuc mon sen e sec ma voluntat;

e si con dis Gui d’Uisel :

[194,3] Q'enaissi s'aven de fin aman,
  Qe·l sens non a poder contra
 
(5) Et el fo honoratz e presiatz per tota bona gen, e sas chansos honradas e grasidas. (6) E fo vesuz et ausiz e receubuz mout voluntiers e foron li faich grand honor e gran don per los grans barons e per los grans homes, don el anava en gran arnes et en gran honor.
  (7) Mout duret lor amors longa sason enans qe·l vescoms, sos maritz, s’en aperceubes. (8) E qan s’en [fo] aperceubut, mout fo dolens e tris, e mes la vescomtessa, soa moillier, en gran tristessa et en gran dolor, e fez dar cumjat a Bernat de Ventador q’el issis de la sua encontrada. (9) Et el s’en issi e s’en anet en Normandia, a la dukessa q’era adonc domna dels Normans, et era joves e gaia e de gran valor e de prez e de gran poder, et entendia mout en honor et en prez. (10) Et ella lo receub con gran plaiser e con grant honor e fo mout alegra de la soa venguda e fetz lo seingnor e maistre de tota la s[o]a cort. (11) Et enaissi con el s’enamoret de la moillier de so seingnor, enaissi s’enamoret de la duchessa, et ella de lui. (12) Lonc temps ac gran joia d’ella e gran benanansa, entro q’ella tolc lo rei Enric d’Angleterra per marit e qe la·n mena outra lo braç del mar d’Angleterra, si q’el no la vi mai, ni so mesatge.
  (13) Don el, puois, de duol e de tristessa qe ac de lei, si se fetz monges en l’abaïa de Dalon, et aqui persevera tro a la fin.
Vida
2402 Bernart de Ventadorn 070 si s

D. — RAZO DE 70,6  

  (1) Bernartz de Ventador si ama una domna gentil e bella e si la servi tant e la honret q’ella fetz so q’el volc en dics et en faichs. (2) E duret longa sason lor jois en leieutat et en plasers. (3) Mas puois cambiet voluntatz a la domna, q’ella volc autr’amador; et el o saup e fo tris e dolens e creset se partir d’ella, car mout l’era greus la compaignia de l’autre. (4) Puois s’enpenset, con hom vencuz d’amor, qe miels li era q’el agues en leis la meitat qe del tot la perdes. (5) Puois, cant era davan lei, lai on era l’autr’amics e l’autra gens, a lui era semblans q’ella gardes lui plus qe tota l’autra gen. (6) E maintas ves descresia so qe avia cresut, si con deven far tuit li fin amador, qe non deven creser so que vesen dels oills, qe sia faillimenz a soa domna. (7) Don Berna[r]tz de Ventador si fez aqesta chanson qe dis:

[70,6]      Ar m'aconseillaz, seignor.

Razo
2403 Bernart de Ventadorn 070 si s

 C. — RAZO DE 70,43

(1) ...E apelava la B[ernart] «Alauzeta», per amor d’un cavalier que l’amava, e ella apelet lui «Rai». (2) E un jorn venc lo cavaliers a la duguessa e entret en la cambra. La dona, que·l vi, leva adone lo pan del mantel e mes li sobra·l col, e laissa si cazer e[l] lieg. (3) E B[ernart] vi tot, car una donzela de la domna li ac mostrat cubertamen; e per aquesta razo fes adonc la canso que dis:

[70,43]       Quan vei l’alauzeta mover...
 

Razo

Institut d’Estudis Catalans 
Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona
Tel.: 932 701 620

informacio@iec.cat

Xarxes

  • Follow
  • Follow
  • Follow
  • Follow
Bluesky

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

Avís legal     Política de privacitat

Dynamic title for modals

Are you sure?

Please confirm deletion. There is no undo!