| 2317 |
Guilhem de Peitieu |
183,003 |
|
|
|
|
s |
Companho farai un vers [qu'er] covinen
| I |
1 |
Companho, farai un vers [qu'er covinen] |
| |
|
et aura·i mais de foudatz no·i a de sen, |
| |
|
et er de totz mesclatz d'amor e de joi e de joven. |
| |
|
|
| II |
|
E tenhatz lo per vilan, qui no l'enten, |
| |
5 |
qu'ins en son cor voluntiers [res] non l'apren: |
| |
|
greu partir si fai d'amor qui la trob' a son talen. |
| |
|
|
| III |
|
Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen; |
| |
|
bon son ez ardit per armas e valen; |
| |
|
ma no·ls puesc tener amdos, que l'uns l'autre non consen. |
| |
|
|
| IV |
10 |
Si·ls pogues adomesgar a mon talen |
| |
|
ja no volgr' aillors mudar mon garnimen, |
| |
|
que meils for' encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven. |
| |
|
|
| V |
|
Launs fo dels montanhiers lo plus corren, |
| |
|
mas aitan fer' estranhez' ha longuamen |
| |
15 |
ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen. |
| |
|
|
| VI |
|
L'autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen; |
| |
|
ez anc no·n vis belazor, mon essien: |
| |
|
aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen. |
| |
|
|
| VII |
|
Qu'ie·l donei a son senhor poilli paisen, |
| |
20 |
pero si·m retinc ieu tan de covinen |
| |
|
que, s'il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen. |
| |
|
|
| VIII |
|
Cavalier, datz mi conseill d'un pensamen: |
| |
|
anc mais no fui eissarratz de cauzimen: |
| |
|
re no sai ab cal me tenha, de N'Agnes o de N'Arsen. |
| |
|
|
| IX |
25 |
De Gimel ai lo castel e·l mandamen |
| |
|
e per Niol fauc ergueill a tota gen: |
| |
|
c'ambedui me son jurat e plevit per sagramen. |
|
Vers |
| 2318 |
Guilhem de Peitieu |
183,004 |
|
|
|
|
s |
Compaigno non puosc mudar qu'eo no m'effrei
| I |
1 |
[C]ompaigno, non puosc mudar qu’eo no m’effrei |
| |
|
de novellas qu’ai auzidas et que vei: |
| |
|
qu’una domna s’es clamada de sos gardadors a mei. |
| |
|
|
| II |
|
[E] diz que non volo prendre dreit ni lei, |
| |
5 |
ans la teno esserrada quada trei: |
| |
|
tant l’us no·ill larga l’estaca que l'altre plus no la·ill plei. |
| |
|
|
| II |
|
[E]t aquill fan entre lor aital agrei: |
| |
|
l’us es compains gens a for manda·carrei,
e meno trop maior nauza que le mainada del rei.
|
| III |
10 |
[E]t eu dic vos, gardador, e vos castei |
| |
|
(e sera ben gran foli’ a qui no·m crei): |
| |
|
greu verretz neguna garda que ad oras non sonei. |
| |
|
|
| IV |
|
[Q]u'eu anc non vi nulla domn’ ab tan gran fei, |
| |
|
qui non vol prendre son plait o sa mercei, |
| |
15 |
s’om la loigna de proessa que ab malvestatz non plaidei. |
| |
|
|
| V |
|
[E] si·l tenez a cartat lo bon conrei, |
| |
|
adoba·s d’aquel que troba viron sei: |
| |
|
si non pot aver caval, [ela] compra palafrei. |
| |
|
|
| VI |
|
[N]on i a negu de vos ia·m desautrei, |
| |
20 |
S’om li vedava vi fort per malavei, |
| |
|
non begues enanz de l’aiga que’s laisses morir de sei. |
| |
|
|
| VII |
|
[C]hascus beuri’ ans de l’aiga que’s laises morir dessei! |
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
Vers |
| 2319 |
Guilhem de Peitieu |
183,005 |
|
|
|
|
s |
Companho, tant ai agutz d’avols conres
| I |
1 |
Companho, tant ai agutz d’avols conres |
| |
|
qu'ieu non puesc mudar no'n chan e que no'm pes: |
| |
|
enpero no vueill c’om sapcha mon afar de maintas res.
|
| |
|
|
| II |
|
E dirai vos m’entendensa, de que es: |
| |
5 |
no m’azauta cons gardatz ni gorcs ses peis, |
| |
|
ni gabars de malvatz homes c’om de lor faitz non agues. |
| |
|
|
| III |
|
Senher Dieus, quez es del mon capdels e reis, |
| |
|
qui anc premier gardet con, com non esteis? |
| |
|
C’anc no fo mestiers ni garda c’a sidons estes sordeis. |
| |
|
|
| IV |
10 |
Pero dirai vos de con, cals es sa leis, |
| |
|
com sel hom que mal n’a fait e peitz n’a pres: |
| |
|
si c[om] autra res en merma, qui·n pana, e cons en creis. |
| |
|
|
| V |
|
E sel qui no volra·n creire mos casteis |
| |
|
an ho vezer pres lo bosc, en un deveis: |
| |
15 |
per un albre c’om hi tailla n’i naison [ho] dos ho treis. |
| |
|
|
| VI |
|
E quan lo bocx es taillatz, nais plus espes; |
| |
|
E·l senher no·n pert son comte ni sos ses: |
| |
|
A revers planh hom la tala, si·l dampn. … |
| |
|
|
| VII |
|
Tortz es co . . . . dan no·i a… |
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
Vers |
| 2320 |
Guilhem de Peitieu |
183,012 |
|
|
|
|
s |
Farai un vers pos mi sonelh
| I |
|
Farai un vers, pos mi sonelh, |
| |
|
e·m vauc e m'estauc al solelh; |
| |
|
donnas i a de mal conselh, |
| |
|
et sai dir cals: |
| |
5 |
cellas c'amor de chevaler |
| |
|
tornon a mals. |
| |
|
|
| II |
|
Donna non fai pechat mortau |
| |
|
que ama chevaler leau; |
| |
|
mas s'ama monge o clergau |
| |
10 |
non a raizo: |
| |
|
per dreg la deuria hom cremar |
| |
|
ab un tezo. |
| |
|
|
| III |
|
En alvernhe, par Lemozi, |
| |
|
m'en aniei totz sols a tapi: |
| |
15 |
trobei la moiller d'En Guari |
| |
|
e d'En Bernart; |
| |
|
saluderon mi sinplamentz, |
| |
|
per Saint Launart. |
| |
|
|
| IV |
|
La una·m diz en son lati: |
| |
20 |
«O, Deus vos salf, don peleri! |
| |
|
Mout mi senblatz de bel aizi, |
| |
|
mon escient; |
| |
|
mas trop vezem anar pel mon |
| |
|
de folla gent». |
| |
|
|
| V |
25 |
Ar auziretz qu'ai respondut: |
| |
|
anc no li diz ni «bat» ni «but», |
| |
|
ni fer ni fust no ai mentagut, |
| |
|
mas sol aitan: |
| |
|
«Babariol, babariol, |
| |
30 |
babarian». |
| |
|
|
| VI |
|
«Sor», diz N'Agnes a N'Ermessen, |
| |
|
«trobat avem que anam queren!» |
| |
|
«Sor, per amor Deu l'alberguem, |
| |
|
que ben es mutz, |
| |
35 |
e ja per lui nostre conselh |
| |
|
non er saubutz». |
| |
|
|
| VII |
|
La una·m pres sotz son mantel |
| |
|
et mes m'en sa cambra, el fornel: |
| |
|
sapchatz qu'a mi fo bon e bel, |
| |
40 |
e·l foc fo bos, |
| |
|
et eu calfei me volenter |
| |
|
als gros carbos |
| |
|
|
| VIII |
|
A manjar mi deron capos, |
| |
|
e sapchatz aig i mais de dos; |
| |
45 |
et no·i ac cog ni cogastros, |
| |
|
mas sol nos tres; |
| |
|
e·l pans fo blancs e·l vins fo bos |
| |
|
e·l pebr' espes. |
| |
|
|
| IX |
|
«Sor, s'aquest hom es enginhos |
| |
50 |
e laissa lo parlar per nos, |
| |
|
nos aportem nostre gat ros |
| |
|
de mantenent, |
| |
|
que·l fara parlar az estros, |
| |
|
si de re·nz ment». |
| |
|
|
| X |
55 |
N'Agnes anet per l'enoios: |
| |
|
et fo granz, et ac loncz guinhos; |
| |
|
et eu, can lo vi entre nos, |
| |
|
aig n'espavent, |
| |
|
que'a pauc no·n perdei la valor |
| |
60 |
e l'ardiment. |
| |
|
|
| XI |
|
Quant aguem begut e manjat, |
| |
|
e·m despoillei per lor grat; |
| |
|
detras m'aporteron lo chat |
| |
|
mal e felon: |
| |
65 |
la una·l tira del costat |
| |
|
tro al talon. |
| |
|
|
| XII |
|
Per la coa de mantenen |
| |
|
tir' el chat, el escoisen; |
| |
|
plajas mi feron mais de cen |
| |
70 |
aquella ves; |
| |
|
mas eu no·m mogra ges enguers |
| |
|
qui m'aucizes. |
| |
|
|
| XIII |
|
«Sor» —diz N'Agnes a N'Ermessen— |
| |
|
«mutz es, que ben es conoissen». |
| |
75 |
«Sor, del bainh nos apaireillem |
| |
|
e del sojorn». |
| |
|
Ueit jorn ez ancar mais estei |
| |
|
az aquel torn. |
| |
|
|
| XIV |
|
Tant las fotei com auziretz: |
| |
80 |
cent et quatre-vinz et ueit vetz, |
| |
|
que a pauc no·i rompei mos corretz |
| |
|
e mos arnes; |
| |
|
e no·us puesc dir los malavegz, |
| |
|
tan gran m'en pres. |
| |
|
|
| XV |
85 |
E·us no sai dir los malavegz, |
| |
|
tan gran m'en pres! |
VERSIONE DEL MANOSCRITTO C
| I |
|
En Alvernhe, part Lemozi, |
| |
|
m'en aniey totz sols a tapi; |
| |
|
trobey la moler d'En Guari |
| |
|
e d'En Bernart; |
| |
5 |
saluderon me francamen |
| |
|
per sanh Launart. |
| |
|
|
| II |
|
Aujatz ieu que lur respozi: |
| |
|
anc fer ni fust no y mentagui, |
| |
|
mas que lur dis aital lati: |
| |
10 |
«Tarrababart, |
| |
|
marrababelio riben, |
| |
|
saramahart». |
| |
|
|
| III |
|
So dis N'Agnes e N'Ermessen: |
| |
|
«Trobat avem qu'anam queren! |
| |
15 |
Alberguem lo tot plan e gen, |
| |
|
que ben es mutz, |
| |
|
e ia per el nostre secret |
| |
|
non er sanbutz. |
| |
|
|
| IV |
|
La una·m pres sotz so mantelh |
| |
20 |
et a mi fon mout bon e belh; |
| |
|
meneron m'en a lur fornelh, |
| |
|
e·l foc fo·m bo, |
| |
|
et ieu calfei me voluntiers |
| |
|
al gros carbo. |
| |
|
|
| V |
25 |
A manjar me deron capos, |
| |
|
e·l pan fon cautz, e·l vin fon bos, |
| |
|
et ieu dirney me volentos, |
| |
|
fort et espes; |
| |
|
et anc sol no y ac coguastro, |
| |
30 |
mas quan nos tres. |
| |
|
|
| VI |
|
«Sor, aquest hom es enginhos |
| |
|
e laissa son parlar per nos: |
| |
|
aportatz lo nostre cat ros, |
| |
|
toit e corren, |
| |
35 |
que li·n fara dir veritat, |
| |
|
si de res men». |
| |
|
|
| VII |
|
Quant ieu vi vengut l'enujos, |
| |
|
—grans ac los pels, fers los guinhos, |
| |
|
ges son solas no mi fon bos!— |
| |
40 |
totz m'espaven; |
| |
|
ab pauc no perdiey mas amors |
| |
|
e l'ardimen. |
| |
|
|
| VIII |
|
Quam aguem begut e manjat, |
| |
|
despulley·m a lur voluntat; |
| |
45 |
derreire m'aportero·l cat, |
| |
|
mal e fello; |
| |
|
et escorgerou me del cap |
| |
|
tro al talo. |
| |
|
|
| IX |
|
Per la coa·l pres N'Ermessen, |
| |
50 |
e tira, e·l cat escoyssen; |
| |
|
plaguas me feyron mays de cen |
| |
|
aquella ves; |
| |
|
coc me, mas ieu per tot aquo |
| |
|
no·m mogui ges. |
| |
|
|
| X |
55 |
Ni o feyra qui m'aucizes, |
| |
|
entro que pro fotut agues |
| |
|
ambedos; qu'ayssi fon empres |
| |
|
a mon talen, |
| |
|
ans vuelc mais sufrir la dolor |
| |
60 |
e·l greu turmen. |
| |
|
|
| XI |
|
Aitan fotey cum auzirets: |
| |
|
.C. e quatre .XXVIII. vetz; |
| |
|
ab pauc no·m rompei mos corretz |
| |
|
e mos arnes; |
| |
65 |
e venc m'en trop gran malaveg, |
| |
|
tan mal me fes. |
| |
|
|
| XII |
|
Monet, tu m'iras al mati, |
| |
|
mo vers portaras el borssi |
| |
|
dreg a la molher d'En Guari |
| |
70 |
e d'En Bernat: |
| |
|
e diguas lor que per m'amor |
| |
|
aucizo·l cat! |
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
Vers |
| 2321 |
Guilhem de Peitieu |
183,002 |
|
|
|
|
s |
Ben vueill que sapchon li pluzor
| I |
|
Ben vueill que sapchon li pluzor |
| |
|
d'un vers, si es de bona color |
| |
|
qu'ieu ai trat de bon obrador; |
| |
|
qu'ieu port d'aicel mester la flor, |
| |
5 |
et es vertatz, |
| |
|
e puesc ne trair lo vers auctor, |
| |
|
quant er lasatz. |
| |
|
|
| II |
|
Eu conosc ben sen e folor, |
| |
|
e conosc anta et honor, |
| |
10 |
et ai ardiment e paor; |
| |
|
e si·m partetz un joc d'amor, |
| |
|
no soi tan fatz |
| |
|
no sapcha triar lo meillor |
| |
|
d'entre·ls malvatz. |
| |
|
|
| III |
15 |
Eu conosc be sel que be·m di |
| |
|
e sel que·m vol mal atressi; |
| |
|
e conosc be celui que·m ri, |
| |
|
e sels que s'azauton de mi |
| |
|
conosc assatz: |
| |
20 |
e atressi dei voler lur fi |
| |
|
e lur solatz. |
| |
|
|
| IV |
|
Ben aia cel que me noiri, |
| |
|
que tan bon mester m'escari |
| |
|
que anc a negun no·n failli: |
| |
25 |
qu'ieu sai jogar sobre coisi |
| |
|
a totz tocatz; |
| |
|
mas no sai de nuill mon vezi, |
| |
|
qual que·n vejatz. |
| |
|
|
| V |
|
Deu en laus e saint Julia: |
| |
30 |
tant ai apres del joc dousa |
| |
|
que sobre totz n'ai bona ma; |
| |
|
ja hom que conseill me querra |
| |
|
no l'er vedatz, |
| |
|
ni nuils de mi non tornara |
| |
35 |
desconseillatz. |
| |
|
|
| VI |
|
Qu'ieu ai nom maistre certa: |
| |
|
ja m'amigu' anueg no m'aura |
| |
|
que no·m vueill' aver l'endema; |
| |
|
qu'ieu soi be d'est mester, so·m va, |
| |
40 |
tant ensenhatz |
| |
|
que be·n sai gazanhar mon pa |
| |
|
en totz mercatz. |
| |
|
|
| VII |
|
Pero no m'auzes tan gaber |
| |
|
qu'ieu no fos rahuzatz l'autrer, |
| |
45 |
que jogav'a un joc grosser |
| |
|
que·m fo trop bos al cap primer |
| |
|
tro fo entaulatz; |
| |
|
quan gardei, no m'ac plus mester, |
| |
|
si·m fo camjatz, |
| |
|
|
| VIII |
50 |
Mas ela·m dis un reprover: |
| |
|
«Don, vostre datz son menuder |
| |
|
et ieu revit vos a dobler!». |
| |
|
Fis·m ieu: «Qui·m dava Monpesler |
| |
|
non er laisatz!» |
| |
55 |
e levei un pauc son tauler |
| |
|
ab ams mos bratz. |
| |
|
|
| IX |
|
E quan l'aic levat lo tauler |
| |
|
espeis los datz: |
| |
|
e·l dui foron cairat nualler, |
| |
60 |
e·l tertz plombatz. |
| |
|
|
| X |
|
E fi·ls ben ferir al tauler, |
| |
|
e fon jogatz. |
|
Vers |
| 2323 |
Guilhem de Peitieu |
183,011 |
|
|
|
|
s |
Pos vezem de novel florir
| I |
|
Pos vezem de novel florir |
| |
|
pratz, e vergiers reverdezir, |
| |
|
rius e fontanas esclarzir, |
| |
|
auras e vens, |
| |
5 |
ben deu chascus lo joi jauzir |
| |
|
don es jauzens. |
| |
|
|
| II |
|
D'amor no dei dire mas be. |
| |
|
Quar no·n ai ni petit ni re? |
| |
|
Quar ben leu plus no m'en cove! |
| |
10 |
Pero leumens |
| |
|
dona gran joi qui be·n mante |
| |
|
los aizimens. |
| |
|
|
| III |
|
A totz jorns m'es pres enaisi |
| |
|
c'anc d'aquo c'amiei no·m jauzi, |
| |
15 |
ni o farai, ni anc non o fi; |
| |
|
c'az essiens |
| |
|
fauc, maintas ves que·l cor me ditz: |
| |
|
«tot es niens». |
| |
|
|
| IV |
|
Per tal n'ai meins de bon saber |
| |
20 |
quar vueill so que non puesc aver. |
| |
|
E si·l reprovers me ditz ver: |
| |
|
«Certanamens |
| |
|
a bon coratge bon poder, |
| |
|
qui·s ben sufrens». |
| |
|
|
| V |
25 |
Ja no sera nuils hom ben fis |
| |
|
contr'amor, si non l'es aclis, |
| |
|
et als estranhs et als vezis |
| |
|
non es consens, |
| |
|
et a totz sels d'aicels aizis |
| |
30 |
obediens. |
| |
|
|
| VI |
|
Obediensa deu portar |
| |
|
a maintas gens, qui vol amar; |
| |
|
e cove li que sapcha far |
| |
|
faitz avinens |
| |
35 |
e que·s gart en cort de parlar |
| |
|
vilanamens. |
| |
|
|
| VII |
|
Del vers vos dic que mais ne vau |
| |
|
qui be l'enten, e n'a plus lau: |
| |
|
que·ls motz son faitz tug per egau |
| |
40 |
comunalmens, |
| |
|
e·l son, et ieu meteus m'en lau, |
| |
|
bo·s e valens. |
| |
|
|
| VIII |
|
A Narbona, mas ieu no·i vau, |
| |
|
sia·l prezens |
| |
45 |
mos vers, e vueill que d'aquest lau |
| |
|
me sia guirens. |
| |
|
|
| IX |
|
Mon Esteve, mas ieu no·i vau, |
| |
|
sia·l prezens |
| |
|
mos vers, e vueill que d'aquest lau |
| |
50 |
me sia guirens. |
|
Vers |
| 2326 |
Guilhem de Peitieu |
183,006 |
|
|
|
|
s |
Farai chansoneta nueva
| I |
|
Farai chansoneta nueva, |
| |
|
ans que vent ni gel ni plueva: |
| |
|
ma dona m'assai' e·m prueva, |
| |
|
quossi de qual guiza l'am. |
| |
5 |
E ja, per plag que m'en mueva, |
| |
|
no·m solvera de son liam. |
| |
|
|
| II |
|
Qu'ans mi rent a lieis e·m liure, |
| |
|
qu'en sa carta·m pot escriure. |
| |
|
E no m'en tenguatz per iure, |
| |
10 |
s'ieu ma bona dompna am; |
| |
|
quar senes lieis non puesc viure, |
| |
|
tant ai pres de s'amor gran fam. |
| |
|
|
| III |
|
Que plus ez blanca qu'evori, |
| |
|
per qu'ieu autra non azori. |
| |
15 |
Si·m breu no·n ai aiutori, |
| |
|
cum ma bona dompna m'am, |
| |
|
morrai, pel cap Sanh Gregori, |
| |
|
si no·m baiz' en cambr' o sotz ram. |
| |
|
|
| IV |
|
Qual pro i auretz, dompna conja, |
| |
20 |
si vostr'amors mi deslonja? |
| |
|
Par que·us vulhatz metre monja! |
| |
|
E sapchatz, quar tan vos am, |
| |
|
tem que la dolors me ponja, |
| |
|
si no·m faitz dreg dels tortz q'ie·us clam. |
| |
|
|
| V |
25 |
Qual pro i auretz s'ieu m'enclostre |
| |
|
e no·m retenetz per vostre? |
| |
|
totz lo jois del mon es nostre, |
| |
|
dompna, s'amdui nos amam. |
| |
|
Lai al mieu amic Daurostre |
| |
30 |
dic e man que chan e [...] bram. |
| |
|
|
| VI |
|
Per aquesta fri e tremble, |
| |
|
quar de tam bon'amor l'am; |
| |
|
qu'anc no cug qu'en nasques semble |
| |
|
en semblan del gran linh N'Adam. |
|
Vers |
| 2328 |
Guilhem de Peitieu |
183,008 |
|
|
|
|
s |
Molt jauzens mi prenc en amar
| I |
|
Molt jauzens, mi prenc en amar |
| |
|
un joi don plus mi vueill aizir; |
| |
|
e pos en joi vueill revertir, |
| |
|
ben dei, si puesc, al meils anar, |
| |
5 |
qu'al meils or n'an, estiers cujar, |
| |
|
c'om puesca vezer ni auzir. |
| |
|
|
| II |
|
Eu, so sabetz, no·m dei gabar |
| |
|
ni de grans laus no·m sai formir; |
| |
|
mas si anc negus jois poc florir, |
| |
10 |
aquest deu sobre totz granar |
| |
|
e part los autres esmerar, |
| |
|
si cum sol brus jorns esclarzir. |
| |
|
|
| III |
|
Anc mais no poc hom faissonar |
| |
|
cors, en voler ni en dezir |
| |
15 |
ni en pensar ni en consir; |
| |
|
aitals jois non pot par trobar, |
| |
|
e qui be·l volria lauzar |
| |
|
d'un an no·i poiri' avenir |
| |
|
|
| IV |
|
Totz jois li deu humeliar |
| |
20 |
e tot'autr'amors obezir, |
| |
|
midons, per son bel acuillir |
| |
|
e per son bel douset esgar: |
| |
|
e deu hom mai cent tans durar |
| |
|
qui·l joi de s'amor pot sazir. |
| |
|
|
| V |
25 |
Per son joi pot malaus sanar, |
| |
|
e per sa ira sas morir, |
| |
|
e savis hom enfolezir, |
| |
|
e belhs hom sa beutat mudar, |
| |
|
e·l plus cortes vilaneiar, |
| |
30 |
e·l totz vilas encortezir. |
| |
|
|
| VI |
|
Pus hom gensor no·n pot trobar, |
| |
|
ni huelhs vezer, ni boca dir, |
| |
|
a mos obs la vueill retenir, |
| |
|
per lo cor dedins refrescar |
| |
35 |
e per la carn renovelar, |
| |
|
que no puesca envellezir. |
| |
|
|
| VII |
|
Si·m vol midons s'amor donar, |
| |
|
pres soi del penr' e del grazir |
| |
|
e del celar e del blandir |
| |
40 |
e de sos plazers dir e far |
| |
|
e de son pretz tener en car |
| |
|
e de son laus enavantir. |
| |
|
|
| VIII |
|
Ren per autrui non l'aus mandar, |
| |
|
tal paor ai c'ades s'azir; |
| |
45 |
ni ieu mezeis, tan tem faillir, |
| |
|
non l'aus m'amor fort asemblar. |
| |
|
Mas ela·m deu mon meils triar, |
| |
|
pos sap c'ab lieis ai guerir. |
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
Vers |
| 2329 |
Guilhem de Peitieu |
183,001 |
|
|
|
|
s |
Ab la dolchor del temps novel
| I |
|
Ab la dolchor del temps novel |
| |
|
foillo li bosc, e li aucel |
| |
|
chanton, chascus en lor lati, |
| |
|
segon lo vers del novel chan: |
| |
5 |
adonc esta ben c'om s'aisi |
| |
|
d'acho dont hom a plus talan. |
| |
|
|
| II |
|
De lai don plus m'es bon e bel |
| |
|
non vei mesager ni sagel, |
| |
|
per que mos cors non dorm ni ri |
| |
10 |
ni no m'aus traire adenan, |
| |
|
tro qu'eu sacha ben de la fi, |
| |
|
s'el'es aissi com eu deman. |
| |
|
|
| III |
|
La nostr'amor va enaissi |
| |
|
com la brancha de l'albespi, |
| |
15 |
qu'esta sobre l'arbr' en creman, |
| |
|
la nuoit, ab la ploi' ez al gel, |
| |
|
tro l'endeman, que·l sols s'espan |
| |
|
per la fueilla vert el ramel. |
| |
|
|
| IV |
|
Enquer me menbra d'un mati |
| |
20 |
que nos fezem de guerra fi |
| |
|
e que·m donet un don tan gran: |
| |
|
sa drudari' e son anel. |
| |
|
Enquer me lais Dieus viure tan |
| |
|
qu'aia mas mans soz son mantel! |
|
Vers |
| 2330 |
Guilhem de Peitieu |
183,007 |
|
|
|
|
s |
Farai un vers de dreit nien
| I |
|
Farai un vers de dreit nien: |
| |
|
non er de mi ni d’autra gen, |
| |
|
non er d’amor ni de joven, |
| |
|
ni de ren au, |
| |
5 |
qu’enans fo trobatz en durmen |
| |
|
sus un chivau. |
| |
|
|
| II |
|
No sai en qual hora·m fui natz, |
| |
|
no soi alegres ni iratz, |
| |
|
no soi estranhs ni soi privatz, |
| |
10 |
ni no·n puesc au, |
| |
|
qu’enaisi fui de nueitz fadatz |
| |
|
sobr’un pueg au. |
| |
|
|
| III |
|
No sai cora'm fui endormitz, |
| |
|
ni cora·m veill, s’om no m’o ditz; |
| |
15 |
per pauc no m’es lo cor partitz |
| |
|
d’un dol corau; |
| |
|
e no m’o pretz una fromitz, |
| |
|
per saint Marsau! |
| |
|
|
| IV |
|
Malautz soi e cre mi morir; |
| |
20 |
e re no sai mas quan n’aug dir. |
| |
|
Metge querrai al mieu albir, |
| |
|
e no·m sai tau; |
| |
|
bos metges er, si·m pot guerir, |
| |
|
mor non, si amau. |
| |
|
|
| V |
25 |
Amigu’ ai ieu, non sai qui s’es: |
| |
|
c’anc no la vi, si m’aiut fes; |
| |
|
ni·m fes que·m plassa ni que·m pes, |
| |
|
ni no m’en cau: |
| |
|
c’anc non ac Norman ni Franses |
| |
30 |
dins mon ostau. |
| |
|
|
| VI |
|
Anc non la vi et am la fort: |
| |
|
anc no n’aic dreit ni no·m fes tort; |
| |
|
quan no la vei, be m’en deport; |
| |
|
no·m prez un ja: |
| |
35 |
qu’ie·n sai gensor e belazor. |
| |
|
e que mais vau. |
| |
|
|
| VII |
|
No sai lo luec ves on s’esta, |
| |
|
si es en pueg ho [es] en pla; |
| |
|
non aus dire lo tort que m’a, |
| |
40 |
abans m’en cau; |
| |
|
e peza·m be quar sai rema, |
| |
|
[per] aitan vau. |
| |
|
|
| VIII |
|
Fait ai lo vers, no sai de cui; |
| |
|
et trametrai lo a celui |
| |
45 |
que lo·m trametra per autrui |
| |
|
enves Peitau, |
| |
|
que·m tramezes del sieu estui |
| |
|
la contraclau. |
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
Vers |
| 2331 |
Guilhem de Peitieu |
183,010 |
|
|
|
|
s |
Pos de chantar m'es pres talenz
| I |
|
Pos de chantar m'es pres talenz, |
| |
|
farai un vers, don sui dolenz: |
| |
|
mais non serai obedienz |
| |
|
en Pietau ni en Lemozi. |
| |
|
|
| II |
5 |
Qu'era m'en irai en eisil; |
| |
|
en gran paor, en gran peril, |
| |
|
en guerra laisserai mon fil; |
| |
|
faran li mal siei vezi. |
| |
|
|
| III |
|
La departirs m'es aitan greus |
| |
10 |
del seignorage de Peiteus! |
| |
|
En garda lais Folcon d'Angeus |
| |
|
tota la tera son cozi. |
| |
|
|
| IV |
|
Si Folcos d'Angeus no·l socor, |
| |
|
e·l reis de cui ieu tenc m'onor, |
| |
15 |
faran li mal tut li plusor, |
| |
|
felon Gascon et Angevi. |
| |
|
|
| V |
|
Si ben non es savis ni pros, |
| |
|
cant ieu serai partitz de vos, |
| |
|
vias l'auran tornat en jos, |
| |
20 |
car lo veiran jove mesqui. |
| |
|
|
| VI |
|
Per merce prec mon conpaignon: |
| |
|
s'anc li fi tort, qu'il m'o perdon; |
| |
|
et il prec En Jezu del tron |
| |
|
en romans et en son lati. |
| |
|
|
| VII |
25 |
De proeza e de joi fui, |
| |
|
mais ara partem ambedui; |
| |
|
et ieu irai m'en a Cellui |
| |
|
on tut peccador troban fi. |
| |
|
|
| VIII |
|
Mout ai estat cuendes e gais, |
| |
30 |
mas Nostre Seigner no·l vol mais: |
| |
|
ar non puesc plus soffrir lo fais, |
| |
|
tant soi aprochatz de la fi. |
| |
|
|
| IX |
|
Tot ai guerpit cant amar sueill: |
| |
|
cavalaria et orgueill; |
| |
35 |
e por Dieu platz, tot o acueill, |
| |
|
e prec Li que·m reteng' am Si. |
| |
|
|
| X |
|
Toz mos amics prec a la mort, |
| |
|
que·i vengan tut e m'onren fort; |
| |
|
qu'ieu ai agut joi e deport |
| |
40 |
loing e pres et e mon aizi. |
| |
|
|
| XI |
|
Aissi guerpisc joi e deport, |
| |
|
e vair e gris e sembeli. |
|
Vers |
| 2332 |
Aimeric de Belenoi |
009 |
si |
|
|
|
s |
Base et graphie: I.
N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’uncastel qu’a nom Lesparra, neps de maestre Peire deCorbiac. Clercs fo,e fez se joglars, e trobet bonascansos e bellas e avinenz, d’una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius. E per leiestet Ione temps en aquella encontrada ; pois s’enanet en Cataloingna, et estet lai tro qu’el mori.
Et aqui son escriutas de las soas cansos |
Vida |
| 2333 |
Aimeric de Belenoi |
009 |
si |
|
|
|
s |
Base et graphie: I.
N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’un castel qu’a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, e fez se joglars, e trobet bonas cansos e bellas e avinenz, d’una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius. E per lei estet Ione temps en aquella encontrada ; pois s’en anet en Cataloingna, et estet lai tro qu’el mori.
Et aqui son escriutas de las soas cansos. |
Vida |
| 2349 |
Guilhem de Peitieu |
183 |
si |
|
|
|
s |
Base et graphie: I.
(1) Lo coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon e dels majors trichadors de dompnas, e bons cavalliers d’armas e larcs de dompnejar; e saup ben trobar e cantar. (2) Et anet Ionc temps per lo mon per enganar las domnas. (3) Et ac un fill, que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d’Engleterra, maire del rei Jove e d’En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
|
Vida |
| 2353 |
Cercamon |
112 |
si |
|
|
|
s |
Base et graphie: I.
Cercamons (1) si fo uns joglars de Gascoigna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. (2) E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons. |
Vida |
| 2369 |
Marcabru |
293 |
si |
|
|
|
s |
A. — VERSION DE K
(1) Marcabruns si fo de Gascoingna, fils d’una paubra femna que ac nom Marcabruna, si com el dis en son chantar :
| [293,18 |
Marcabruns, lo fills Na Bruna, |
| v. 67-72] |
Fo engendraz en tal luna |
| |
Qu'el saup d'amor cum degruna, |
| |
— Escoutatz! — |
| |
Que anc non amet neguna, |
| |
Ni d'autra no fo amatz. |
(2) Troibaire fo dels premiers c’om se recort.
(3) De caitivetz vers e de caitivetz serventes fez, e dis mal de las femnas e d’amor. |
Vida |
| 2371 |
Marcabru |
293 |
si |
|
|
|
s |
B. — VERSION DE A
(1) Marcabrus si fo gitatz a la porta d’un ric home, ni anc non saup hom qui·l fo ni don. (2) E N’Aldrics del Vilar fetz lo noirir. (3) Apres estet tant ab un trobador que avia nom Cercamon qu’el comenoset a trobar. (4) Et adoncs el avia nom Panperdut; mas d’aqui enan ac nom Marcabrun. (5) Et en aqel temps non appellava hom cansson, mas tot qant hom cantava eron vers. (6) E fo mout cridatz et ausitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car el fo tant maldizens que, a la fin, lo desfeiron li castellan de Guian[a], de cui avia dich mout gran mal. |
Vida |
| 2372 |
Peire de Valeira |
362 |
si |
|
|
|
s |
Base et graphie: I.
(1) Peire de Valeria si fo de Gascoingna, de la terra de N’Arnaut Guillem de Marsan. (2) Joglars fo el temps et en la sason que fo Marcabrus; e fez vers tals com hom fazia adoncs, de paubra valor, de foillas e de flors, e de cans e d’ausels. (3) Sei cantar non aguen gran valor, ni el. |
Vida |
| 2374 |
Uc de Mataplana |
454 |
si |
|
|
|
s |
... Aqestas novellas foron auzidas per totas aqelas encontradas, loing e pres, et avenc a saber ad un valen baron de Cataloina, qe avia nom N’Uget de Mataplana, q’era mout adreichz e bons trobaire, e mout amies de Miraval. E si·m fetz aqest sirventes qe ditz:
[454,1] D’un [sirventes m’es près talens]. |
Vida |
| 2375 |
Albert Marques |
015 |
si |
|
|
|
s |
Albertz marques si fo dels marques Malespina. Valenz hom fo e larcs e cortes et enseingnatz. E saub ben far coblas e sirventes e chansos. |
Vida |
| 2394 |
Jaufre Rudel de Blaja |
262 |
si |
|
|
|
s |
|
Texte de AB
(Base de graphie: B)
(1) Jaufres Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, princes de Blaia.
(2) Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortesia qu’el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d’Antiochia.
(3) E fetz de lieis mains bons vers et ab bons sons, ab paubres motz.
(4) E per voluntat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar, per anar lieis vezer.
(5) Et adoncs en la nau lo pres mont grans malautia, si que cill qui eron ab lui cuideron qe el fos mortz en la nau.
(6) Mas tant feiron que ill lo conduisseron a Tripol, en un alberc, cum per mort.
(7) E fo faich a saber a la comtessa e vene ad el, al sieu lieich e près lo entre sos bratz.
(8) Et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi, qe·ill avia la vida sostenguda tro qu’el l'ages vista; et enaissi el moric entre·ls braz de la comtessa.
(9) Et ella lo fetz honradamenz sepeillir en la maison del Temple de Tripol ; e pois, en aqel meteus dia, ela se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort
(10) E aqui son escriutas de las soas chanssos.
|
|
Texte de IK
(Base et graphie: I)
(1) Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia.
(2) Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha.
(3) E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz.
(4) E per voluntat de leis vezer, et se croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort.
(5) E fo fait saber a la comtessa et ella vene ad el, al son leit e pres lo antre sos bratz.
(6) E saup qu’ella era la comtessa, e mantenent recobret l’auzir e·l flairar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos bratz.
(7) Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor qu’ella n’ac de la mort de lui.
|
|
Vida |
| 2396 |
Bernart de Ventadorn |
070 |
si |
|
|
|
s |
A. — VERSION DE ABEIKRSg
(1) Bernartz de Ventadorn si fo de Limozin, del castel de Ventadorn. (2) Hom fo de paubra generacion, fils d’un sirven qu’era forniers, qu’esquaudava lo forn a coszer lo pan del castel. (3) E venc bels hom et adreichs, e saup ben chantar e trobar, e venc cortes et enseingnatz. (4) E lo vescons, lo seus seingner, de Ventadorn, s’abelli mout de lui e de son trobar e de son cantar e fez li gran honor.
(5) E·I vescons de Ventadorn si avia moiller, joven e gentil e gaia. (6) E si s’abelli d’En Bernart e de soas chansos e s’enamora de lui et el de la dompna, si qu’el fetz sas chansos e sos vers d’ella, de l’amor qu’el avia ad ella e de la valor de leis. (7) Lonc temps duret lor amors anz que·l vescons ni l’autra gens s’em aperceubes. (8) E quant lo vescons s’en aperceup, si s’estranjet de lui, e la moillier fetz serar e gardar. (9) E la dompna si fetz dar comjat a·N Bernart, qu’el se partis e se loingnes d’aquella encontrada.
(10) Et el s’en parti e si s’en anet a la duchesa de Normandia, qu’era joves e de gran valor e s’entendia en pretz et en honor et en bendig de lausor. (11) E plasion li fort las chansos e·l vers d’En Bernart, et ella lo receup e l’acuilli mout fort. (12) Lonc temps estet en sa cort, et enamoret se d’ella et ella de lui, e fetz mantas bonas chansos d’ella. (13) Et estan ab ella, lo reis Enrics d’Engleterra si la tolc per moiller e si la trais de Normandia e si la menet en Angleterra. (14) En Bernartz si remas de sai tristz e dolentz, e venc s’en al bon comte Raimon de Tolosa, et ab el estet tro que·l coms mori. (15) Et En Bernartz, per aquella dolor, si s’en rendet a l’ordre de Dalon, e lai el defìnet.
(16) Et ieu, N’Ucs de Saint Circ, de lui so qu’ieu ai escrit si me contet lo vescoms N’Ebles de Ventadorn, que fo fils de la vescomtessa qu’En Bernartz amet. (17) E fetz aquestas chansos que vos auziretz aissi de sotz escriptas. |
Vida |
| 2397 |
Bernart de Ventadorn |
070 |
si |
|
|
|
s |
B. — VERSION DE N2
(1) Bernartz de Ventador si fo de Lemoisin, d’un chastel de Ventador, de paubra generation, fils d’un sirven e d’una fornegeira, si con dis Peire d’Alvergne de lui en son chantar, qan dis mal de totz los trobadors :
| [323, 11, str. IV] |
|
Lo terz Bernartz de ventador[n], |
| |
|
Q'es meindre d'un Borneil un dorn; |
| |
|
En son paire ac bon sirven |
| |
|
Qe portav'ades arc d'alborn, |
| |
5 |
E sa mair' escaudava·l forn, |
| |
|
E·l pair' dusia l'essermen, |
(2) Mas de qi q’el fos fils, Dieus li det bella persona et avinen, e gentil cor, don fo el comensamen gentilessa, e det li sen e saber e cortesia e gen parlar; et aveia sotilessa et art de trobar bos motz e gais sons.
(3) Et enamoret se de la vescomtessa de Ventador, moillier de so seingnor. (4) E Dieus li det tant de ventura, per son bel captenemen e per son gai trobar, q’ella li volc ben outra mesura, qe no·i gardet sen, ni gentilessa ni honor ni valor ni blasme, mas fugi son sen e seget sa voluntat, si con dis N’Arnautz de Meruoil:
| [30,32] |
Consir lo joi et oblit la foudat |
| |
E fuc mon sen e sec ma voluntat; |
e si con dis Gui d’Uisel :
| [194,3] |
Q'enaissi s'aven de fin aman, |
| |
Qe·l sens non a poder contra |
(5) Et el fo honoratz e presiatz per tota bona gen, e sas chansos honradas e grasidas. (6) E fo vesuz et ausiz e receubuz mout voluntiers e foron li faich grand honor e gran don per los grans barons e per los grans homes, don el anava en gran arnes et en gran honor.
(7) Mout duret lor amors longa sason enans qe·l vescoms, sos maritz, s’en aperceubes. (8) E qan s’en [fo] aperceubut, mout fo dolens e tris, e mes la vescomtessa, soa moillier, en gran tristessa et en gran dolor, e fez dar cumjat a Bernat de Ventador q’el issis de la sua encontrada. (9) Et el s’en issi e s’en anet en Normandia, a la dukessa q’era adonc domna dels Normans, et era joves e gaia e de gran valor e de prez e de gran poder, et entendia mout en honor et en prez. (10) Et ella lo receub con gran plaiser e con grant honor e fo mout alegra de la soa venguda e fetz lo seingnor e maistre de tota la s[o]a cort. (11) Et enaissi con el s’enamoret de la moillier de so seingnor, enaissi s’enamoret de la duchessa, et ella de lui. (12) Lonc temps ac gran joia d’ella e gran benanansa, entro q’ella tolc lo rei Enric d’Angleterra per marit e qe la·n mena outra lo braç del mar d’Angleterra, si q’el no la vi mai, ni so mesatge.
(13) Don el, puois, de duol e de tristessa qe ac de lei, si se fetz monges en l’abaïa de Dalon, et aqui persevera tro a la fin. |
Vida |
| 2402 |
Bernart de Ventadorn |
070 |
si |
|
|
|
s |
D. — RAZO DE 70,6
(1) Bernartz de Ventador si ama una domna gentil e bella e si la servi tant e la honret q’ella fetz so q’el volc en dics et en faichs. (2) E duret longa sason lor jois en leieutat et en plasers. (3) Mas puois cambiet voluntatz a la domna, q’ella volc autr’amador; et el o saup e fo tris e dolens e creset se partir d’ella, car mout l’era greus la compaignia de l’autre. (4) Puois s’enpenset, con hom vencuz d’amor, qe miels li era q’el agues en leis la meitat qe del tot la perdes. (5) Puois, cant era davan lei, lai on era l’autr’amics e l’autra gens, a lui era semblans q’ella gardes lui plus qe tota l’autra gen. (6) E maintas ves descresia so qe avia cresut, si con deven far tuit li fin amador, qe non deven creser so que vesen dels oills, qe sia faillimenz a soa domna. (7) Don Berna[r]tz de Ventador si fez aqesta chanson qe dis:
[70,6] Ar m'aconseillaz, seignor. |
Razo |
| 2403 |
Bernart de Ventadorn |
070 |
si |
|
|
|
s |
C. — RAZO DE 70,43
(1) ...E apelava la B[ernart] «Alauzeta», per amor d’un cavalier que l’amava, e ella apelet lui «Rai». (2) E un jorn venc lo cavaliers a la duguessa e entret en la cambra. La dona, que·l vi, leva adone lo pan del mantel e mes li sobra·l col, e laissa si cazer e[l] lieg. (3) E B[ernart] vi tot, car una donzela de la domna li ac mostrat cubertamen; e per aquesta razo fes adonc la canso que dis:
[70,43] Quan vei l’alauzeta mover...
|
Razo |